Vacances

Tot lo bo és fa esperar però al final sigui quin sigui el resultat val la pena. Perquè com deia el meu avi no hi ha res pitjor per l’esperit d’una persona que anar-se'n a dormir cada dia preguntant-se que hauria passat si hagués intentat fer allò que el cor et diu de fer. Potser no sempre surten les coses com un voldria però l’esperit descansa més tranquil tot i que és dur molt dur.

Ha hagut temps per caminar per la plana i per alçades properes als 3000m, córrer a ritme cochinero pel pla o per treure lo fetge tot pujant fins a 2700m, pedalar per ports i carreteres de muntanya noves per mi, fer mountain bike a 2000m per pistes i per senders, però també ha hagut temps per riure, menjar, relaxar-me o beure sempre en bona companyia i si amb algo de tot plegat em tinc que quedar és amb la felicitat de sapiguer que tinc gent molt especial aprop meu per lo que sigui.

I com tampoc és plan d’avorrir al personal amb detalls de cada activitat realitzada us fico algunes fotos.

Aquí em vaig quedar amb el meu intent de fer el Posets corrent

Al riu Llardaneta vaig remullar els peus.....tampoc estava tan freda jijiji

Ja comença a demanar pas les tonalitats propies de la tardor

Ibon gran de Batisielles

Les vacances ja son passat, ara fins l’any vinent..............aishhh no que encara em queden uns vint-i-quatre dies de festa, ummmm que BE!!!