La cinquena edició d’aquest 10.000 havia arribat i per fi la feina em permetia participar. D’una vegada per totes podria disfrutar d’una gran cursa, per participació i per tracte al corredor per part de l’organització.
La preparació no existia, dos mesos sense córrer per culpa d’una berruga a la planta del peu i només quinze dies per intentar ensenyar de nou a les meves cames a córrer no és pot considerar preparació de cara a cap cursa. De totes maneres em vaig inscriure per recolzar la gran tasca feta des de Km0 Ponent.
Les expectatives per la cursa eren només dos, no fer-me agulletes ni lesions i disfrutar del ambient i els coneguts amb l’Anna. Puc dir que disfrutar vaig disfrutar molt, córrer envoltat de 1550 corredors a Lleida capital per un circuit urbá amb un munt de coneguts és un privilegi i veure a l’arribada la cara de cansada i satisfeta de l’Anna va ser un plaer, per ella no ho tinc clar que ho fos tant.
La cursa, com a cursa multitudinària que considero que és, fa que a la sortida ho et fiques a primera fila i d’aquesta manera pots córrer al teu ritme i optar a fer marca personal o si no sigui anguniós córrer durant els primers kms per la grna densitat de corredors per mm quadrat. Com no estava per rebentar crono em vaig ficar amb Anna una mica més endavant de la meitat. Sortida i ens uns segons passàvem per sota de l’arc de sortida i vaig fent fins quasi acabant la baixada de Gardeny em trobo al Jordi Molins, salutacions i xerrem una mica, els dos anem sense expectatives amb el crono així que un amb la samarreta vella del Km0 Ponent i l’altre amb la nova fem equip i anem junts passant kms. Al arribar al km 6 jo noto que s’ha acabat el disfrutar del córrer sense patiment i toca començar a lluitar per mantindré el ritme que fins llavors era de 4’/km. Jordi no em deixa sol i m’estira amb una corda invisible. Al km 8 em recupero una mica i guardo forces per la pujada final, no per esprintar sino per no tenir que caminar. Entrada darrera del Jordi amb 40’45’’ i 149 de la general. Al veure el crono em fa una mica de ràbia no haver estat per sota de 40’....que hi farem...potser entrenar seria una bona idea.
Uns minuts més tard entra l’Anna acalorada i cansada però amb un altre 10.000 a la butxaca i amb una preparació molt semblant a la meva, es a dir inexistent.
Al avituallament de l’arribada fruita que entra de meravella, beure i una coca amb xocolata que baixava sola. Fart com un tucinet cap a casa.
Per la tarda ja començava la tornada a normalitat esportiva estirant cames amb la bici. Ara l’únic objectiu que tinc es poder tornar a córrer sense patir i podent fer lo que em vingui de gust.
Resultats
La preparació no existia, dos mesos sense córrer per culpa d’una berruga a la planta del peu i només quinze dies per intentar ensenyar de nou a les meves cames a córrer no és pot considerar preparació de cara a cap cursa. De totes maneres em vaig inscriure per recolzar la gran tasca feta des de Km0 Ponent.
Les expectatives per la cursa eren només dos, no fer-me agulletes ni lesions i disfrutar del ambient i els coneguts amb l’Anna. Puc dir que disfrutar vaig disfrutar molt, córrer envoltat de 1550 corredors a Lleida capital per un circuit urbá amb un munt de coneguts és un privilegi i veure a l’arribada la cara de cansada i satisfeta de l’Anna va ser un plaer, per ella no ho tinc clar que ho fos tant.
La cursa, com a cursa multitudinària que considero que és, fa que a la sortida ho et fiques a primera fila i d’aquesta manera pots córrer al teu ritme i optar a fer marca personal o si no sigui anguniós córrer durant els primers kms per la grna densitat de corredors per mm quadrat. Com no estava per rebentar crono em vaig ficar amb Anna una mica més endavant de la meitat. Sortida i ens uns segons passàvem per sota de l’arc de sortida i vaig fent fins quasi acabant la baixada de Gardeny em trobo al Jordi Molins, salutacions i xerrem una mica, els dos anem sense expectatives amb el crono així que un amb la samarreta vella del Km0 Ponent i l’altre amb la nova fem equip i anem junts passant kms. Al arribar al km 6 jo noto que s’ha acabat el disfrutar del córrer sense patiment i toca començar a lluitar per mantindré el ritme que fins llavors era de 4’/km. Jordi no em deixa sol i m’estira amb una corda invisible. Al km 8 em recupero una mica i guardo forces per la pujada final, no per esprintar sino per no tenir que caminar. Entrada darrera del Jordi amb 40’45’’ i 149 de la general. Al veure el crono em fa una mica de ràbia no haver estat per sota de 40’....que hi farem...potser entrenar seria una bona idea.
Uns minuts més tard entra l’Anna acalorada i cansada però amb un altre 10.000 a la butxaca i amb una preparació molt semblant a la meva, es a dir inexistent.
Al avituallament de l’arribada fruita que entra de meravella, beure i una coca amb xocolata que baixava sola. Fart com un tucinet cap a casa.
Per la tarda ja començava la tornada a normalitat esportiva estirant cames amb la bici. Ara l’únic objectiu que tinc es poder tornar a córrer sense patir i podent fer lo que em vingui de gust.
Resultats
2 comentaris:
En serio?
hi erets?
XDXDXD
salut!
HdF Sí, sí i sí...la meva samarreta blava ho certifica. Ara ja puc sortir per Balaguer lluint Templers.
Salut per tu i els teus
Publica un comentari a l'entrada