A treballar amb bici

Sempre he pensat que això de ser ecologista s’ho va inventar un català, i es que qualsevol cosa que sigui beneficiosa pel medi ambient també ho es per la butxaca.

Sempre he procurat que el meu impacte al medi sigui el mínim possible, que tot sovint és difícil però altres vegades costa ben poc de fer un petit gest.

Anar a treballar amb la bici diria que és un dels gests més fàcils de fer i que ajudar, i molt, a no malmetre tant el nostre planeta, i si s’aprofunditza una mica més en adonaríem que la societat també sortiria guanyant. Els carrers serien menys agressius i menys sorollosos amb la reducció de vehicles de motor, i el perill d’accidents seria infinitament més petit. Conseqüentment la gent començaria el dia amb menys estrès i més pau.

Però com el moviment es demostra movent-se, doncs ja fa temps que vaig començar a anar a la feina amb la bici.

Primer quan vivia a Lleida, a 27 kms de la feina, m’era molt difícil degut a la falta de llum solar, a que tot sovint a la meva feina no és plega a l’hora i s’em feia fosc, a la climatologia i a que trigava una hora en aquest trajecte. Al final resultava que tot just a l’estiu podia fer-ho entre quinze i vint dies....algo és algo.

Des de fa dos anys visc a Balaguer i tinc 3,1kms de casa a la feina, perfecte. Procuro anar sempre amb la bici i només la pluja o algun dia comptat pujo amb la furgo. Amb dos anys tot han sigut avantatges, doncs el temps que es triga amb la bici i el cotxe és el mateix, i això que aquest any he decidit respectar la cua als semàfors i no passar-me’ls amb vermell. Un altre avantatge és que he deixat d’agafar la furgo per un trajecte de deu minuts que només feia que consumir molt gasoil, envellir prematurament el motor doncs no li donava temps a agafar la temperatura idònia de treball i per lo tant el motor treballava molt malament. A més per ficar un exemple aquest mes de gener he pujat a treballar amb la bici deu dels tretze dies i he fet 58.9kms estalviant 8,8 € i deixant d’emetre 17kgs de CO2. Semblen poca cosa però si ho multiplico per dotze mesos i ho vaig fent cada any al final és molt més de lo que sembla, tant des del punt de vista econòmic com ecològic.

Una vegada parlat de les bondats d’anar amb bici a la feina, també voldria parlar dels perills i es que coses negatives no l’he trobat. Circular per les ciutats és perillós, i no pel simple fet de circular sinó per tenir que compartir la calçada amb conductors i peatons poc respectuosos amb els altres usuaris de la via. Els meus consells per sobreviure son:

• Controlar les portes dels vehicles estacionats....la gent no mira mai abans d’obrir la porta, així que distancia de seguretat i un ull controlant sempre les portes.
• Els peatons, conductors i demes usuaris de la via no ens veuen...i no per ser invisibles, que a vegades ho penso, sinó perquè per diferents motius es creuen amb preferència respecte a nosaltres, així que sempre s’ha de pensar que no ens han vist, perquè ja no diuen, - malpensa i encertaràs -.
• Com ja he dit que semblem invisibles, doncs cal ficar-lis difícil i vestir roba  d’alta visibilitat, i a la que és fa fosc portar llums, tant davant com darrera. Sempre podran dir la típica frase – No t’he vist- però si sembles un arbre de Nadal sempre podràs dir-li de tot i amb raó.
•  I per últim i crec que més important que els altres consells, respectar les normes de circulació....si ens queixem que no es respecta ningú i nosaltres fem igual, vol dir que no anem bé. Respectar la cua als semàfors, respectar la llum vermella dels semàfors i respectar les senyals de trànsit ajuda a que la gent ens vegi com un vehicle més de la via.

-----------------------------EDITO---------------------------------

El meu amic Jordi, als comentaris d'aquesta entrada ha participat de manera molt constructiva, lo qual li agraeixo molt, doncs una part del motiu d'existència d'aquest blog és crear debat i enriquir-lo amb les vostres aportacions. 

El seu comentari ha estat demolitsteam ha dit...A les recomanacions que has fet suma-li el tema dels robatoris. La temporada que vaig anar a treballar en bici la primera me la van robar .... el primer dia
Salut!

Per mi deixar la bici en zona pública no és una opció, el per què, doncs ja m'han robat una i no tinc ganes de tornar a viure aquesta situació. Es per aquest motiu que no vaig pensar a parlar d'aquest aspecte.

Per més fermada que la tinguis, els lladres si tenen ganes es poden emportar lo que vulguin, no tenen pietat.

Com a demostració de lo que parlo us deixo un vídeo de com obrir amb un boli Bic un cadenat/tanca dels tipus U que suposadament son dels més segurs. Si busqueu a Sant Youtube trobareu infinitat de vídeos relacionats amb el tema.