Per fortuna encara hi han coses que no tenen preu

Unes rodes Novatec - Notubes de 390 € i 1398gr, que em permeten accelerar com si fos el Julien Absalon a la World Cup, uns frens Shimano XT per 230€, potents, dolços i dosificables que em fan pensar que baixo com el Nino Schurter a Houffalize, una coberta Kenda Nevegal Tomac Signatures per 33€ que em permet disfrutar de les baixades amb seguretat i tacte exquisit, però res es comparable a l’èxtasi de recórrer per primera vegada un sender que serà mític.

Avui era la prova de veritat de les noves millores de la bici: frens, rodes i coberta. Resumint puc dir que els calers han estat ben invertits, a falta de veure com aguanten el pas del temps.

La coberta ha sigut lo que més content m’ha fet perquè la Maxxis High Roller Type-R ja estava molt gastada i em sentia molt insegur amb ella, i això a la roda del davant em fa confiar poc per baixar disfrutant, però ara amb la Kenfa Nevegal Tomac Signatures la cosa ha canviat com de la nit al dia. Ara busco plegar a les corbes, apurar les frenades i sapiguent que no estic jugant al límit.

Les rodes, son unes boixes Novatec, llantes Notubes Alpine i radis Pillar i he tubelitzar tot el conjunt i lo que més m’ha agradat és la sensació de apretar i veure com la bici s’accelera instantàneament. Surts d’un revolt i, gasssss, i la bici como alma que lleva el diablo accelera i accelera. Baixant no he notat flexions ni res que les faci imprecises.

Els frens Shimano XT, tot i que al principi no m’agradaven per lo petites de les manetes, tot ha sigut donar una mica de temps i ja m’he fet a les mides. El tacte és dolç....és la paraula que em ve al cap quan penso amb ells. Tenen potencia tot i que avui era la primera prova de veritat. L’única cosa negativa és que venia d’uns Hope i en quant a glamour i estética trobo que he perdut punts, però en quant a funcionament he guanyat tot i que comparar uns frens nous amb uns que tenien 8 anys no és gaire just.

Respecte al nou sender que tinc al meu jardí Noguerenc, només puc dir que la qualificació és: Sender XTR versió Saint....ufff quina explosió de sensacions que he tingut. La sensació de baixar per primera vegada per un sender tècnic és lo més proper al Nirvana....els sentits a tope per adaptar-se a cada novetat i mentres una borrachera d'endorfines pel cos....genial!!! El sender té de tot, pedra (com no, estem a la Noguera), esglaonets, revolts tancats o com ara és diu anti-29, trams ràpids on es tracta de fluir, peraltes, contra-peraltes, barranquet i a sobre és fa llarg. Només puc felicitar al Joan Casals que s’ha currat un senderillo bestial. Ara esperar que les motos no el trobin i el poguem disfutar i conservar molt temps.

Per últim només em queda dir que tot aquesta entrada està sota l'influencia d’una sobredosis perillosa d’endorfines i que potser la realitat no és tan com he explicat, però així ho he viscut i així ho recordaré.............lo que no exagero és quan dic que amb un senderillo nou i el somriure sincer d’algú que estimo és l’únic que necessito per ser feliç.