Iniciació al esqui de muntanya

Dimarts dia de Sant Jordi l’Anna em va regalar el llibre del Scott Jurek, Córrer menjar viure. No soc un gran expert en narració ni literatura però aquest llibre m’està agradant molt, es fàcil de llegir però no només per un corredor sino per qualsevol persona. A traves de la seva vida des de petit ens va explicant el seu bagatge com a esportista de ultra-fons i amb petites pinzellades dona consells i receptes vegetarianes per millorar en el rendiment esportiu. Es una barreja de filosofia de vida, experiències personals, sentiments a flor de pell produïts per l’esport i rendiment físic.

Un dels seus consells era sortir de la nostra zona de comfort per assolir noves fites, i fa uns mesos, amb la millor companyia del món, vaig decidir sortir de la meva zona de comfort i intentar fer realitat un somni que feia molt de temps que rodava pel meu cap. Volia foquejar en l’immensitat d’un llençol blanc anomenat Pirineu, volia sentir sota el meus peus el soroll dels esquis fent-se lloc a traves de  la neu pols, sentint el flow d’enllaçar viratges en una baixada per obrir, sense traces ni camins establerts. Volia fer esqui de muntanya i tornar a sentir sensacions noves en forma de repte.

El 30 de gener d’aquest any estàvem ficant remei al tema, amb uns esquis finíssim a Sant Joan de l’Erm. Es tractava de sortir de la zona de comfort ningú diu que s’hagi de fer a lo boig, nosaltres ho faríem a la nostra manera. L’esqui de fons ens va agradar però vam veure que alló no era per nosaltres tot i ser un pas, un esglaó en el nostre camí. 

Dies desprès estàvem a Boi Taull, a les pistes d’esqui, amb unes botes que pesaven tones i amb un monitor que ens guiaria i ens donaria les bases per començar sense cometre els errors d’anar per lliure, i pas ens estalviaríem perdre el temps. Desprès de tres dies estavem baixant blaves. Uns quants dies més de pistes i les vermelles començaven a estar, d’alguna manera, sota control.

Astún va ser on vam decidir fer un curs d’iniciació al esqui de muntanya. Amb l'Alfredo de Pirineosur.es ens ho va ficar molt fàcil, es va adaptar a nosaltres i vam disfrutar molt. Bufff això sí que sí. Bestial. Vam veure que això era lo nostre, també ens falta molt i molt però millor així disfrutarem més fins sentir-nos amb la calma del esquiador experimentat i durant aquest temps les sensacions seran intenses i fortes....com el primer moment en que t’encares a la canal per baixar per un lloc verge sense trepitjar sense sapiguer si es vermella, negra o blava, sense trepitjar, sense res més que la natura i un mateix.

El següent pas era anar sols a veure com ens anava sense la tranquil·litat de tenir algú al costat que saps que et corregirà els errors o en cas de perill et pararà. Dilluns, amb la camper a tope per quatre dies, sortíem de Balaguer amb la brúixola marcant el Nord, objectiu trobar neu. Com a més del esperit aventurer també teníem ganes d’anar de tendes, doncs vam acabar a Andorra, on si no. Desprès de buscar i re-buscar a les tendes de lloguer esquis amb fixació dynafit vam acabar a Sornàs a la tenda Esport Les Planes, molt bé, el tio ens va assessora molt bé i els preus genials. Anem amb tot el material al Tarter on hem decidit que plantarem el campament gitano. Dos dies de matinar però disfrutar molt tot i que a primera hora la neu era dura, molt dura i amb una crosta que inclús amb les pells es relliscava a la que em descuidava. Lo “pitjor” i alhora encisador era començar a baixar, sense haver “escalfat” en pistes blaves com fèiem quan anàvem a Boi, i directament tirar-te per una vermella amb una crosta que semblava que estiguéssim al Pol Nord, els primers girs eren cardíacs però poc a poc trobàvem el ritmet i es disfrutava a tope i al baixar de cota la neu millorava tan ràpidament que en poca estona estava tan primavera que en poc metres quasi calia remar en aquella sopa. Al final de cada dia cansats? sí, però amb aquell somriure tonto que son els símptomes externs de la sobredosis d’endorfines, serotonina i demes drogues dures que el cos segrega quan se sent feliç i ple de vida.

Per acabar d’arrodinor la visita al país dels Pirineus vam anar de tendes a veure que quedava als prestatges de material d’esqui de muntanya i desprès de molt rumiar i analitzar quan ja quasi ho donàvem per perdut vam acabar amb unes taules dynafit seven summits per 259 eurets a Alpesport i jo unes botes Garmont Orbit, per cert comodíssimes als meus amples i prims peus i cames i a 275 eurets.....un chollo segons el meu parer.

Contents si es l’última esquiada de la temporada, tot i que no la donem per tancada ja que ara mateix la webcam ens dona aquesta foto de la nevada que cau.