Explorant el Montsec d'Àres

Boira que pujava del embassament de Canelles però ja deixava veure Àger a l'esquerra

-Que li ha passat a aquest que es fica a escriure al blog-. Segur que és lo primer que us ha vingut al cap, i raó no us falta.

Doncs feia dies que no em sentia explorador. Agafar les sabatilles, el gps per sapiguer per on he passat, la motxilla carregada amb aigua, menjar, roba i alguna cosa per si de cas....i a descobrir algun racó. Lo que més m'agrada de tot plegat és que per més exploracions que faig sempre queden racons per descobrir i perdre-s'hi.

Avui ha sortit dia exploració. Sembla simple però cal ajuntar en un mateix moment, forces per emmerdar-se, perseverança per no girar cua a la primera de canvi, tenir un dia sense hora de tornada, portar dies barrinant al cap aquell racó que una vegada vaig veure o aquella traça que he vist al mapa i sobretot cal motivació.

Al tema. Sortida del poble d'Àger amb la boira quasi desfent-se però amb un fred important (-1º). Quan ja estava canviat he fet un canvi ràpid traient-me la jaqueta i ficant-me l'armilla paravent (encert total). Primers pasos per la pista que sense pujar molt va guanyant alçada direcció Ermita de Pedra. A la font de la Pedra agafo el barranc del mateix nom i per senderet anar pujant entre molta pedra fins la Font de Gabrieló. Direcció oest per la pista arribo al camí asfaltat, anar baixant fins agafar el trencant direcció Castell de Sant Llorenç i als pocs metres agafo la pista que em durà al Montsec de Badia, raconet ben tranquil i anar fent. Agafo el sender, que passant per un raconet màgic i ple de teixós, em deixa al peu del Castell. Ara per pista fins al Pla de Lluís, i aquí comença l'exploració.

Surt un sender que sense por s'encara a la paret del Montsec i per les Costes del Grau sembla que pujarà. Primer molt fàcil desprès amb més pedra i pedretes, per acabar pujant per tartera pura i dura. Un pas endavant i dos passos enrera relliscant sobre les pedres, com s'ha fet desitjar arribar a peu de paret. Una vegada allí. -I ara per on? Ah sí allí una fita, allí sembla que hi ha una branca trencada, allí una esgarrapada-.Fa estona que no veig "res". Aixecar el cap i, -Que collons faig aquí?- Impossible per enlloc. Tornar enrere fins al últim punt civilitzat i on no havia mirat allí continua el camí. Desprès de molta diversió, esforç i activitat neuronal.....estic a dalt de tot. Em giro i, -Per on he pujat?- 

La Noguera no tindrà pics de 3000m però a mi em dona tant o més que rutes alpines.

Per la carena anar fent fins al observatori astronòmic i baixar fins al cotxe per asfalt, pista, sender.

Quatre hores de natura salvatge, sense un soroll civilitzat només el soroll del vent passant per les fulles dels pins, o per les plomes dels voltors...aquests podrits m'han vist i han dit avui dinem fijo i m'han anat seguint per les Costes del Grau de ben a prop.

Au ja la teniu, una bona parrafada gratuïta. Només em queda dir que sortiu a explorar però amb seny, sense deixar rastre del vostre pas i sobretot respectant la natura, que els animalons i les plantetes estan allí cada dia.