Duatló de Pallejà

Des de la duatló de Balaguer que el fred, boira i hivern en general està fent de les seves i de pas ha aconseguit trencar la dinàmica de sortir a fer algo casi cada dia. En 28 dies he fet 13h40’ de córrer i bici, així que era conscient que aquesta duatló era fer una sortida a veure el sol més que una competició com a tal. Només diré que ni em vaig ficar nerviós i això en mi és una senyal que no estic mentalitzat per competir. Tot i que lo anteriorment explicat soni a excuses barates, no ho son, no tinc que justificar res davant de ningú ni tan sols davant meu.
Sortim de Balaguer amb una boira pixanera i 2º..........Vamos lo de cada dia i a cada hora arghhh. Passem la Panadella i ohhhh màgia, el sol existeix, no és una llegenda del món que hi ha més enllà de la boira. Les piles és carregen per segons i les coses es veuen d'un altre color, ara a més del blanc i del negre hi ha els colors del arc de Sant Martí.
A Pallejà trobem molta gent, però molta, es noten els 300 inscrits. Els de Balaguer, els de Ponts (vaya tropa de curtits que hi ha per aquella zona) i demes fauna típica dels duatlons.
Fem els preparatius mentres la Mireia es dedica a fer un pinta i colorea que al final li queda més guapo que l’original.
Estic a la sortida i com quasi sempre tinc molta gent davant. Tinc un problema al qual li tinc que ficar solució ja, i és que em costa molt ficar-me on em correspon a la graella de sortida, sempre penso que puc molestar allí davant i desprès em toca foter-me el calentón gratuït per esquivar i avançar gent que perd les forces molt ràpid i foten el pet abans del primer kilòmetre.
El primer sector surt com surt i arribo a la transició el vint-i-quatre.

Surto amb la bici i el recorregut és molt divertit i entretingut al mateix temps és dur i cal estar concentrat perquè hi han repechos que cal encara amb la cadència adequada per no quedar-se clavat. Vaig fent i passo uns quants i em passen uns poquets. És una percepció subjectiva però em donava la sensació que anava pujant llocs a la general, fins que m’avança un i és fica a la meva traçada i no em dona temps a veure una pedra que la meva roda de darrera és menja de ple, resultat pessigada i a reparar.
Lluny de ficar-me de mala lluna m’ho prenc com un intent de fer record del món de canvi de camara. Tot anava bé fins que em costa una mica ficar la python al seu lloc i m’acabo de desesperar quan veig que la bombona d’aire fica l’aire amb una calma que fica a prova els meus nervis. No vaig comptat quants em van passar només sentia gent que anava passant però jo anava a per feina i no se quants van ser. Torno a pedalar amb ganes de recuperar posicions i sense enfonsar-me pel contratemps.
Per darrera apareix el Mariano que desprès de fer-li una demostració de com derrapar i casi menjar-me una cadena el deixo passar, que ell anava més ràpid, i intento aprofitar la seva roda en una zona de corbes peraltades impecables però marxa i vaig fent. Al final en aquest sector faig el quaranta-dos millor temps....la punxada i la vida sendetaria es noten.
Em fico les sabatilles i a córrer, no em trobo pato mareao per una vegada però tampoc estic fi, vaig fent i com el recorregut va i tornar pel mateix lloc animo a tothom que conec. A la recta de meta quan ja em relaxava desprès de veure que no perillava la meva posició veig com m’anima algú que hauria desitjat no ho fes, i no perquè no vulgui els seus ànims sinó perquè feia una estona havia tingut que abandonar per problemes mecànics....una llàstima. Aquest últim sector faig el setze millor temps.
Al final em surt 1h45’29’’ i el trenta-dos de la general, a 3’46’’ del meu objectiu de ser top20. La moraleja és que sense entrenar com cal no hi ha miracles i o em fico el xip d’entrenar amb boira i fred o no em plantejo fer top20.
Pallejà, una duatló amb un córrer que potser li faltava una mica més de pistes i senders i una bici molt guapa, però molt.
Dinem al Bruc com a senyors perquè la senyora no va dinar, més aviat va fer un petit tast, i de cap a la boira.

Aquesta foto ho diu tot, quin estil d'anar de cul, sense forces i a pas tortuga....si em fa vergonya i tot.