Commute en anglès, en català commutar.
Realment els anglosaxons utilitzen aquesta paraula per referir-se al fet de deixar els mitjans de transport que s’alimenten de combustibles fòssils a casa i utilitzar la bici o el caminar per anar a la feina.
Sempre havia pensat que era una molt bona idea la de deixar la furgo a casa i agafar la bici. Tot son avantatges, estalvi de gasoil, estalvi de desgast del vehicle, faig salut, puc aprofitar per entrenar en dies laborables i de pas contribueixo a tenir un planeta menys contaminat. Degut a que el meu horari no és fixe i hi ha dies que s’allarga i em toca tornar de nit lo qual era un problema doncs no tenia una llum amb cara i ulls, però a principis d’any amb l’adquisició de la Light & Motion Stella 180 les excuses és van acabar.
Amb dos recorreguts (carreteres C-12 i C-13) d’asfalt pels dies que podia pujar i tornar amb llum natural i un recorregut per pistes pels dies que tenia que baixar amb la llum tot estava preparat pel commute.
És un plaer, després d’un dia de curro, poder baixar a casa estirant cames i desconnectant dels problemes del treball amb la bici, i si em venia de gust podia allargar la ruta pel Pla d’Urgell i així fer algo d’entreno. Això sí, lo pitjor era pel matí aixecar-se i amb la fresca començar a pedalar, una vegada passats els primers kilòmetres tot era més fàcil però ficar-se costava. Lo que si era genial era els dies que la jornada laboral s’allargava (senyal de mals rollos a la feina) i em tocava engegar la llum....començava sol la ruta però cada pocs metres tenia visites....que si un conill, que si una guineu, un gos, un gat, olives, fagines inclús un dia un duc....arribava a casa feliç de haver-me gastat dos-cents i pico euros en la llum i encara més feliç de les sensacions viscudes.
Només puc dir que a poc que tingueu possibilitats de deixar el cotxe o moto a casa ho feu, és una manera genial de sentir-se bé...estalvies, contribueixes a no destrossar més el planeta, serveix per desconnectar dels problemes de la feina, entrenes una mica i et sents molt bé.
Desprès de casi un any de commute els números son els següents:
1245kilometres realitzats, 100 litres de gasoil estalviats i 292,6kg de CO2 que no s’han emès a l’atmosfera. Son números petits, és veritat, però si més gent fes lo mateix potser llavors no ho serien tant. Jo per la meva part aquest 2009 continuaré amb commutar la furgo per la bici o el córrer el màxim de dies possible i ja conec algú que s’ha apuntat al commutare....tu que faràs?
Realment els anglosaxons utilitzen aquesta paraula per referir-se al fet de deixar els mitjans de transport que s’alimenten de combustibles fòssils a casa i utilitzar la bici o el caminar per anar a la feina.
Sempre havia pensat que era una molt bona idea la de deixar la furgo a casa i agafar la bici. Tot son avantatges, estalvi de gasoil, estalvi de desgast del vehicle, faig salut, puc aprofitar per entrenar en dies laborables i de pas contribueixo a tenir un planeta menys contaminat. Degut a que el meu horari no és fixe i hi ha dies que s’allarga i em toca tornar de nit lo qual era un problema doncs no tenia una llum amb cara i ulls, però a principis d’any amb l’adquisició de la Light & Motion Stella 180 les excuses és van acabar.
Amb dos recorreguts (carreteres C-12 i C-13) d’asfalt pels dies que podia pujar i tornar amb llum natural i un recorregut per pistes pels dies que tenia que baixar amb la llum tot estava preparat pel commute.
És un plaer, després d’un dia de curro, poder baixar a casa estirant cames i desconnectant dels problemes del treball amb la bici, i si em venia de gust podia allargar la ruta pel Pla d’Urgell i així fer algo d’entreno. Això sí, lo pitjor era pel matí aixecar-se i amb la fresca començar a pedalar, una vegada passats els primers kilòmetres tot era més fàcil però ficar-se costava. Lo que si era genial era els dies que la jornada laboral s’allargava (senyal de mals rollos a la feina) i em tocava engegar la llum....començava sol la ruta però cada pocs metres tenia visites....que si un conill, que si una guineu, un gos, un gat, olives, fagines inclús un dia un duc....arribava a casa feliç de haver-me gastat dos-cents i pico euros en la llum i encara més feliç de les sensacions viscudes.Només puc dir que a poc que tingueu possibilitats de deixar el cotxe o moto a casa ho feu, és una manera genial de sentir-se bé...estalvies, contribueixes a no destrossar més el planeta, serveix per desconnectar dels problemes de la feina, entrenes una mica i et sents molt bé.
Desprès de casi un any de commute els números son els següents:
1245kilometres realitzats, 100 litres de gasoil estalviats i 292,6kg de CO2 que no s’han emès a l’atmosfera. Son números petits, és veritat, però si més gent fes lo mateix potser llavors no ho serien tant. Jo per la meva part aquest 2009 continuaré amb commutar la furgo per la bici o el córrer el màxim de dies possible i ja conec algú que s’ha apuntat al commutare....tu que faràs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada