XAVI FANÉ

Avui una entrada d’utilitat pública, us passo el blog de qui ja fa molt temps em va mostrar per on tenia que començar a “caminar” per trobar la felicitat metafísica.
Quant dies somiant, amb els ulls tancats i sobretot amb els ulls ben oberts, interminables rutes de pur mountainbike i natura en el seu estat més salvatge.
Tinc una carpeta amb totes les publicacions a la revista Solobici i més tard a Cross Country, al seu racó “sin ritmo ni cadencia”. Quantes solobicis s’acabaven, per mi, al arribar a la seva pàgina on desprès de llegir-la detingudament la meva imaginació començava a volar.

Des de el 1991 que tinc ganes de fer un viatge al poble on resideix, Crested Butte, i poder recorre alguns dels senders que ell relatava. De fet poder pedalar amb aquest guru de l’esport i la natura seria un somni. Qui sap si mai podre fer-lo realitat acompanyat per la meva gent.
No soc de ser fan de cap esportista d’elit ni personatge públic, tot i que admiro a uns quants, però aquest crack està molt amunt a la llista.

Aquest home a més de tenir una facilitat per relatar amb paraules lo que molts sentim quant estem a la muntanya i ens és impossible d'explicar a qui no ho ha experimentat mai, també té una capacitat sobrehumana per plasmar amb fotos aquelles imatges que som incapaços de explicar a la gent que ens pregunta perquè tenim aquell somriure si em estat un munt d'hores pedalant, caminant, corrent i lliscant sense menjar, passant sed i altres penúries, la resposta seria ensenyar-lis una de les seves fotos i segur que qui no ho ha probat mai s'enganxaria. El link de la seva web amb fotos al·lucinants.