Cellers - Mirapallars

Avui tocava ruta pirinenca, per preparar les vacances de turisme-actiu als Alps, però com no tinc cap (tot i ser molt cabeçut i continuar insistint tot i rebre per resposta infinits no's - missatge encriptat per qui se senti al·ludida :-P) doncs m’he deixat la crema del sol i no m’he atrevit a pujar tan amunt sense protecció i m’he quedat al meu estimat Montsec.
La ruta era sortint de Cellers pujar al Mirapallars passant per l’ermita de Sant Salvador del Bosc.
Diuen que sortir a entrenar un dia de pluja val per dos, un pel entreno fet i dos pel que la gent deixa de fer per no sortir amb pluja. Doncs avui he entrenat com a mínim per dos tot i que diria que ha sigut per tres. Com he sortit a l’hora dels vividors (12:12) doncs m’he menjat tota la calor i el termòmetre s’ha bellugat entre 33º i 37º.
De sortida per l’asfalt ja es notava que la temperatura era alta i l’ambient bullia, al entrar a la pista i desprès al corriol la cosa ha millorat i s’ha notat més humitat i menys calor però com llavors el terreny era més pendent doncs a suar a lo bestia. Portava un bidó i m’he tingut que controlar molt perquè als cinc minuts ja l’hauria tingut buit. Pujant m’he trobat bé tot i la limitació de la calor, a més he tingut una paredeta per saludar a Jou i Mireia, que estaven fent ruta amb les criatures, que m’ha anat bé per recuperar. Desprès sense parar fins al cim. Quan ja estava a la collada i em quedaven uns 5 minuts per arribat adalt he tingut un sustillo d’aquells que fan rebentar el pulsòmetre.... estava en un tram de pedres i de cop i volta mig marejat com anava he sentit el fimbreig de la cua d’un escurçó, alço la vista i a uns metres un bisho d’aquestos prenent lo sol i avisant-me que si feia un pas em "regalava" una dosis de verí....jo amb el cor a la boca he fet una volta per esquivar-lo i he continuat però als pocs metres un altre bisho....aquest amb el cap aixecat i disposat a passar d’avisos i atacar directament....RETIRADA, tot i que diuen que un bon Agent Rural mai es retira només fa mitja volta i continua avançant, jo avui m'he retirat doncs m'ha fet bastant mal rollo trobar dos bishos d'aquestos tan seguits i la resta fins al cim era semblant així que no he volgut continuar.
Al final per uns metres m’he quedat amb ganes de veure les vistes del cim i amb la calma he intentat no tornar-me boig buscant escurçons per tot arreu. Baixant he parat a "dinar" amb la tropa que ja estava a l’ermita. La resta de la baixada a ritme tranquil, que últimament no em noto fi baixant i amb 3h 02’ arribava a la furgo.
La rehidratació ha sigut bestial, mig litre d’aigua, dos Coca-coles grans que han entrat soles ummmm i desprès mig litre d'aigua més i per arrodonir una estona desprès i amb un banyet al embassament de Cellers de regal he fet un xampu tot xerrant.

El resum d’avui és:
- No es pot sortir a les 12.....dominguero que és un.
- Cal buscar rutes amb fonts per no tenir que acabar omplenant el bidó en una font que tot i que encara no tinc cagarrines no m’estranyaria tenir-les ben aviat.
- Aparcar a l’ombra i trobar al arribar la furgo fresqueta és una triomfada....potser cal patir per poder-lo fer però val la pena.
- La polsera de LiveStrong al costat del rellotge motiva molt i a cada mirada al rellotge acabava més motivat per fotre canya...Gràcies. Go Lance go!!!

El próxim dia a tastar les embriagadores sensacions del mal d’altura dels 2000m.

D'avui no hi han fotos perquè anava en plan light, amb la calitja surten unes fotos molt lletges i a més la càmara no és resistent a la suor, suor-proof.