Suposo que ja us haureu adonat del extremadament llarg silenci en aquest blog, i demano disculpes per no avorrir-vos amb les meves parres mentals.
Resulta que estic fent un canvi al pis, i canviar les vistes és una tasca dura, feixuga, lenta i poc agraïda fins que no s’ha acabat totalment. Encara queden cosetes per fer però lo gros ja està fet i sembla que haurà valgut, i molt, la pena.
Us deixo unes fotos del canvis a veure que us sembla.
Resulta que estic fent un canvi al pis, i canviar les vistes és una tasca dura, feixuga, lenta i poc agraïda fins que no s’ha acabat totalment. Encara queden cosetes per fer però lo gros ja està fet i sembla que haurà valgut, i molt, la pena.
Us deixo unes fotos del canvis a veure que us sembla.
El abans
El desprès
Ben aviat quan ja tingui tot sota control tornaré a la nova normalitat.
Per cert, i com a moraleja de l’entrada d’avui, us diré que si teniu pensat fer un canvi de domicili us ho penseu bé, perquè la feinada és pitjor que una setmana d’entrenos de series.....això sí, jo amb la nova normalitat que tinc ara us puc ben assegurar que tornaria a fer-ho amb els ulls tancats.
3 comentaris:
Ei Santiaguin!! Bon canvi, a vere si el proper el fas una mica més al nord i som veins!!!
A veure si ens veiem aviat
Cuida't curtit!!!
Santiii!!!! i tant que trobem a faltar les teves parres mentals!
;-)))
Me'n alegro molt que estiguis content amb el canvi!
Per quan el sopar d'inauguració???
eiii santiii!! com t'ho has fet per veure el sant crist desde pardinyes¿?
si que tens un bon zoom a la teva càmara.....¿? cabreta i tauró.
Publica un comentari a l'entrada