Keds i metafísica

Ja fa més d’un any que vaig començar a obrir un debat interior al voltant de les sabatilles de córrer, bé el debat va més enllà d’elles i arriba a una divagació metafísica del fet de desplaçar-nos utilitzant els peus.

Vaig començar a pensar que totes les sabatilles tenien hiper-control de amortiguació, hiper-control de pronació, hiper-control d’estabilitat, hiper-control de no-se-que. Al final vaig acabar pensant que l’espècie humana érem imbécils i no sabíem caminar ni córrer i per això necessitàvem de tot aquest seguit d’ajudes per poder-nos desplaçar.

Llegint i mirant vaig comprovar que els professionals corrien amb sabatilles sense RES, simplicitat i deixant que el peu treballes de manera natural....simple però semblava raonable. Naufragant per internet vaig descobrir una paraula que darrera d’ella hi ha un món i una filosofia que sota el meu parer sembla molt lògica, la paraula és barefoot running (córrer descalç).

Anton Krupicka és un ultra trail runner nord-americà, que si no arriba al extrem de córrer descalç, sí busca el minimalisme en la sabatilla. Si us he parlat d’aquest tio és perquè crec que és molt recomanable llegir el seu blog tan per aquest motiu que us explico, com per la seva manera de sentir el córrer AMB la natura, formant part d’ella i no utilitzant-la com una simple pista d’atletisme amb pedres i pujades.

Doncs desprès de tot aquest rollo, vaig decidir deixar de tenir uns peus atrofiats gràcies a les ajudes de la tecnologia, per recuperar la saviesa natural que a base de milers d’anys d’evolució natural havia creat unes extremitats complexament perfectes destinades per caminar i córrer darrera de preses o davant de depredadors.

El primer pas ha estat durant quasi un parell de mesos anar introduint progressivament més minuts de tècnica de córrer per anar passant d’una recepció basada en amortiguar amb el taló a una recepció més localitzada en la zona mitja del peu....vamos com corrent els que surten a la tele que sembla que enlloc d’intentar trencar el terra com fem els mortals ells sembla que levitin i només acaricien el terra.

El segon pas ha sigut passar d’unes Nike Pegasus o Salomon Xt Wings amb tot de sistemes d’ajuda a unes sabatilles sense control de res i amb una mini amortiguació al darrera, unes Mizuno wave ronin 2. En el camí m’he deixat uns 170gr a cada peu, o lo que és lo mateix, he reduït el pes un 56% aprox. Ara toca el període d’aclimatació, poc a poc aniré passant de tenir com a sabatilla habitual unes hiper protectores a unes que em deixaran llibertat perquè el meu peu em demostri lo perfecte que és sense ajudes.

I desprès de tot això que vindrà? Doncs trobar unes sabatilles que em permetin portar aquesta nova filosofia de córrer a la muntanya, es a dir, unes sabatilles amb una sola que em doni tracció i protecció i res més. Les candidates son poquetes perquè no hi ha gaire oferta al mercat, però per ara les New Balance mt 101 son les candidates número u.

Quan porti unes poques sortides ja explicaré les sensacions viscudes, amb aquestes noves bambes que son tan estridents i galàctiques com comodes.