Mitja Marató de Balaguer 2011

Una cursa a la que puc assistir sense agafar el cotxe no me la puc perdre, així que allí vam anar l’Anna i jo.

Al anar a recollir els dorsals ja vam veure que hi hauria molta gent, l’organització havia tancat inscripcions feia dies perquè s’havia arribat al límit de 600, feia goig la gentada de corredors i moltes corredores . Sense gens de cua recollim el dorsal i comencem a saludar i xerrar amb companys, aquestos moments previs a la cursa se’m fan difícils doncs m’agradaria poder xerrar més estona però el meu cap necessita tranquil•litat i soledat per activar el mode cursa. Ens fiquem de curt, uns més que altres, i es que feia un dia rúfol (aquesta paraula sempre m’ha fet gràcia i encara no l’havia escrit al blog jajaja), jo decideixo sortir amb pantaló curt i samarreta curta crec que la vaig encerta doncs mentres esperava donessin la sortida tenia fresca, però una vegada donada la sortida no vaig patir calor.

L’Anna feia el 10.000m i jo la mitja així que ens desitgem sort i em col•loco a la part de davant. Sortida i marika l’últim. Trigo uns 10 segons en creuar la línia de sortida i veig que no hi ha catifa dels xips, jo engego llavors el crono i a intentar córrer. Fins que no vaig creaur el riu Segre més que córrer feia sprints i frenades intentant avançar a gent i no menjar-me ningú. Tot sovint em passa que per no voler molestar als que van ràpid em fico més enrere a la sortida i desprès em toca avançar gent que ben bé es mereixen una clatellada per no dir una empenta per ficar-se al davant quan van a ritmes molt més lents. Diumenge vaig passar una dona, grandeta però sense gaire seny, que anava a més de 5’/km quan la majoria anàvem a 3’45’’/km...entre petita que era i que no t’esperes algú tan lent casi me la menjo...arghhhh em va costar però al final em vaig esforçar per esquivar-la i no tirar per la via fàcil.
Passat el tràmit de trobar un lloc on poder córrer a gust, vaig passar al següent, no fer cas a la gent que al avançar-la es piken aprofitant que al estar als primers kms de la cursa tenen forces per canviar el seu ritme més lent i intentar seguir-te i inclús avançar-te. Molt al meu rollo vaig anar fent. A 4’05’’/km un ritme més alt de lo que jo havia previst, però ja se sap el plus que dona el dorsal i el xip. Entrant a Gerb veig al meu davant el Josep Miquel i el Ricard, penso que si els agafo podem fer grupetta Pedala.cat Power!!! Metre a metre els agafo i desprès de xerrar una mica ens fiquem a per feina. Em trobo molt a gust em ells i Ricard davant, jo al mig i Josep Miquel darrera anem fent. Ens passa en Pico del Km0 com una tradició que últimament sempre es repeteix a un ritme i una facilitat que em fan disfrutar del seu córrer, desapareix per davant. Nosaltres a lo nostre, passem gent i altres ens passen. Poc abans d’arribar a Sant Llonrenç de Montgai, la meitat de la cursa, ens comencem a separar i ja cadascú va fent al seu ritme. Intento accelerar el ritme una miqueta, vamos que més aviat intento no afluixar. Les cames comencen a fer-se notar i sento que si afluixes una mica podria córrer molta estona però al ritme que m’imposo tinc dubtes si podré arribar. El primer tram de tornada vaig saludant, que per una banda va bé perquè t’oblides del patiment però per altra es fàcil afluixar i baixar la velocitat, així que em concentro. Trobo al Dani i fem un parell de kms junts però continuo endavant. Al arribar a la pujada d’entrada a Gerb veig que puc agafar gent i no em trobo molt apurat. Al avituallament recullo molts ànims i intento patir fins a meta. El ritme es manté just per sota de 4’/km. Arriben als tobogans i allí pensava agafar el grupet de davant però ni a la baixada d’entrada a Balaguer els agafo, així que canvi a lo loco i a muerte fins a meta, només és un km però que llarg que es fa. Passo a un parell però davant està la primera noia i tres nois més i es converteixen en els meus objectius ...sento l’instint animal i em converteixo en depredador i ells en presses. Entrant al camp de futbol, on està la meta, es materialitza l’sprint final per la plaça 44....i entrem tres en el mateix segon....ehhhh però JO el primer, soc el DEPREDADOR!!!!

1h23’36’’ segons el meu crono i 1h23’46’’ oficial, content perquè havia previst 1h26’ i he estat per sota però soc conscient que no és un bon temps. S’ha d’entrenar per tenir bons resultats no hi ha més, es lo bónic de l'esport.

A l’arribada ja estava l’Anna amb el seu paravent i molt contenta amb el seu crono que desprès li va servir per pujar al podium com a primera noia local al 10.000m Quina CRACK!!! Segona cursa d’asfalt i ja portar a casa chatarra i regalets.

Vam tornar a casa estirant cames i disfrutant d’un dia genial. Sort que no es va aixecar el vent que fa avui perquè sinó amb els paravents hauríem acabat volant fins al mar...com una marca d’esport pot fer un tallatge tan gran? senyors de Elements, que som esportistes no membres d'una associació de gordos. Una noia de 177 la talla S li va tirant a gran i un mitja-merda com jo amb la talla M sembla que hagi robat la vela major del vaixell de la Copa Amèrica.