Feia temps que volia visitar aquella zona però fins aquesta setmana passada no ha arribat el moment.
L’excusa participar en la nostra primera Rogaine de 6 hores a Sant Feliu de Buixalleu. De la cursa em va quedar un gust agredolç, barreja de bones sensacions viscudes a la recerca de les fites tot decidint nosaltres l’ordre i quines faríem, i de dolentes tot lluitant de no perdre més sang amb les esgarrapades dels esbarzers que trobaves a quasi tot arreu...però segur que hi tornaré.
La resta de dies turisme actiu disfrutant d’uns llocs molt bonics però on les senyals d’humanitzacions son constants i fa difícil sentir que estàs en mig de la natura. En qualsevol moment sents veus o pitjor encara crits, sempre veus una carretera o un pàrking ple de cotxes i ja no parlo d’arribar a un cim i trobar-te més de 30 persones allí cadascú al seu rollo. Potser kamakulandia és això, doncs a mi que em busquin poc i entre setmana, que la cosa estarà més tranqui-la.
Per cert i a tall informatiu: l’Eix, carretera C25, des de Vic direcció Girona està en obres, i si sou de fàcil estrès al volant millor buscar alternatives. Nosaltres com no teníem presa doncs varem fer record de consum mig de la Kangoo 5’9l/100km.
L’excusa participar en la nostra primera Rogaine de 6 hores a Sant Feliu de Buixalleu. De la cursa em va quedar un gust agredolç, barreja de bones sensacions viscudes a la recerca de les fites tot decidint nosaltres l’ordre i quines faríem, i de dolentes tot lluitant de no perdre més sang amb les esgarrapades dels esbarzers que trobaves a quasi tot arreu...però segur que hi tornaré.
La resta de dies turisme actiu disfrutant d’uns llocs molt bonics però on les senyals d’humanitzacions son constants i fa difícil sentir que estàs en mig de la natura. En qualsevol moment sents veus o pitjor encara crits, sempre veus una carretera o un pàrking ple de cotxes i ja no parlo d’arribar a un cim i trobar-te més de 30 persones allí cadascú al seu rollo. Potser kamakulandia és això, doncs a mi que em busquin poc i entre setmana, que la cosa estarà més tranqui-la.
Per cert i a tall informatiu: l’Eix, carretera C25, des de Vic direcció Girona està en obres, i si sou de fàcil estrès al volant millor buscar alternatives. Nosaltres com no teníem presa doncs varem fer record de consum mig de la Kangoo 5’9l/100km.
Ja tenim el mapa...i ara cap a on??
El refugi cutre cutre que l'Anna va buscar
Un faig, dos faigs, tres faigs...una fageda
Matagalls
Font dels Mosquits...doncs no varem veure cap
Boix grevól
Un bitxu molt raru que sembava un pal
Estanys de Sils
Fageda de les Agudes
Font Vella...sí, sí la de veritat
4 comentaris:
Santi! no dones masses detalls de la cursa, i ja saps que jo vull saber més coses d'aquest tipus de curses... macatxis!
El Montseny... és la muntanya de la gent de Barna, i a Barna n'hi ha molta de gent així que és normal que no us sentissiu com al Montsec, però saps que, mentres es concentrin tots allà més tranquils estarem per aquí!!! ;-)
Anneta ja tens raó que es quedin a Collserola i Montseny i per nosaltres Pre-Pirineu i Pirineu.
De la cursa? és molt divertit perquè tens que pensar més que córrer a lo boig(com més corris, amb seny, més davant estaras a la classificació). Hi han moments que a mi m'agafa la mala llet de no trobar una fita i penso -Donaré voltes i més voltes fins que per eliminació aparegui- doncs això és el primer pensament abans de perdre una bona minutada buscant una fita que mai apareixera fins que no paris i pensis. A sobre a les Rogaines tu decideixes la ruta i quines fites faras i quines no faras.
A veure si puguem i ens expliquem les nostres histories.
Salut i petons al a family
Prou bé ho has descrit com a kamakulandia, aquesta és la realitat d'aquest bell i interessant massís (Reserva de la Biosfera, no ho oblidem). La pressió humana és forta i constant, però es conserva prou bé per localitzar-se a on es localitza. Això sí, si pots anar entre setmana millor. No trobar ningú a Matagalls gairebé és una proesa. Un dia fins i tot vam ensopegar amb unes maniobres militars, manda güevos...
No em cansaré mai de dir-ho, ETS UN CRACK!!!
A la propera sortida que organitzis per casa teva m'apunto, que aixo de la muntanya tira molt.
Una abraçada Santi!
Salut i kms
Publica un comentari a l'entrada