Delta de l'Ebre

Feia bastants caps de setmana que tenia al cap l’idea de baixar a veure el Delta de l’Ebre però per unes coses o altres no podíem fer-ho realitat, quasi ja era un tema personal.

Total que dijous per fi li ficàvem remei. Comencem a carregar la camper, que per cert, la pràctica fa que cada vegada semblem més els mecànics de la Formula 1 al box excepte pel fet que era la primera vegada que carregàvem les bicis i la cosa és va resistir bastant. Primer la meva davant i la de l’Anna darrera, però no. Desprès al reves, i tampoc. Llavors un capa la dreta i l’altra a l’esquerra, i tampoc, la cosa ja començava a semblar més un acudit que algo seriós. Desprès d’un munt de partides al “tetris” ho vam aconseguir.

I llavors va arribar la millor sensació, engegar el motor de la camper i fica el mode “relax, al nostre ritme, estil nòmada” i quin plaer, els mals de caps desapareixen.

Enfilem C12 avall i en dos horetes i mitja estem al Delta. Busquem la Casa de Fusta, on trobem un àrea d’autocaravanes (AC) i allí ens instal•lem el campament gitano, de veins tenim dos AC alemanyes i una francesa. Fa molt bona pinta, pàrking de terra però molt pla, té servei de buidat de grises i negres i aigua per 3 euros, el pàrking és gratuït.

Dinem poca cosa i sortim a pedalar passant per la Tancada i arribem al Mediterrani a la platja de l’Eucaliptus. Pau, tranquil•litat, i milers d’ocells. Llàstima que jo anés en plan valent i acabes mig congelat per anar amb vestimenta d'estiu. És una passada la d’ocells que hi ha i això que no estem a millor època, Corbs marins, Ànecs collverds, Agrons blancs, Martinets, Flamencs, Arpelles, Fredelugues...Tornem a la furgo i veiem des del confort de la Camper la posta de sol.

Al dia següent ruta amb les bicis per l’Encanyissada, novament la Tancada, i platja del Trabucador. Ruta molt bonica i al Trabucador això de tenir a banda i banda el mar és genial. Desprès de la ruta ens regalem una paella de campionat, amb un vi de la terra que va fer la feina molt dolçament al restaurant de la Casa de Fusta, perquè desprès diguin que els camperistes i autocaravanistes son uns gitanos que només embrutem i no deixem un duro.

Sort que de la cadira del restaurant a la camper hi havia dos minuts perquè va costar d’arribar. Vam treure les cadires i a disfrutar del solet, els efectes de tenir la panxa contenta i l’ànima feliç. Abans de fer-se fosc vam decidir anar amb direcció Punta del Fangar, vam fer un passeig per la desembocadura de l’Ebre mentres el sol s’acomiadava per aquell dia. Buscant lloc per dormir vam fer cap a un furgoperfecte que hi havia a la platja de d’urbanització Ruimar, no s’ajustava a la nostra manera de pensar, i vam anar a la zona d’on surten les barques que fan la ruta pel Delta. Hi havia dos AC alemanyes i allí ens vam quedar. El lloc ara està bé però quan comenci a estar ple de turistes no és deu poder ni parar.

Al dia següent vam decidir deixar per un altre dia lo de visitar la Punta del Fangar i desprès de fer una min-volta per la zona vam pujar amb la calma a Balaguer.

Al principi em trobava estrany allí, i és que no hi han muntanyes, tot és pla. Sense mosquits i gent allò és un plaer per passar més dies.

Resumint, ocells i platges solitàries.....genial.