Sant Joan de l'Erm

Sortida del sol al Refugi de la Basseta

Refugi de la Basseta amb la lluna

Feia ja dies que estàvem esperant trobar una finestra de bon temps i amb neu a les muntanyes per anar a jugar amb la neu. Vam estar mirant Pirineu aragonès i el català, al final per unes coses i altres ens vam quedar a casa.

Sant Joan de l’Erm va ser l’escollit per pujar a la neu, i més concretament al Refugi de la Basseta on es troba l’estació d’esquí de fons. D’aquesta manera ho teníem tot al mateix lloc i no ens calia agafar el cotxe una vegada allí.

Com no som gaire experts en la muntanya a l’hivern vam decidir començar per les raquetes i desprès ja passaríem als esquis.

El primer dia, ens calcem les raquetes, que es diu ràpid però es perd una bona estona. La ruta va ser seguir el recorregut marcat que surt del refugi i puja a Coll de la Culla, una vegada allí vam deixar la neu trepitjada i vam anar obrint traça en direcció Raset. Si fins llavors la ruta és podia qualificar com lenta, feixuga, escandalosa al trepitjar la neu semi-glaçada però alhora preciosa, llavors va passar a ser més silenciosa i es que trepitjar neu verge té una sonoritat especial. Com això de caminar amb raquetes és molt bonic però cansa un munt, al arribar a la cota 2000m vam decidir buscar lloc per dinar, que sembla fàcil però quan tot està colgat per 30cm de neu és fa difícil poder seure sense que el cul es congeli. Total que un arbre mort i caigut ens fa fer la feina i allí en mig del l’immensitat de la blancor vam dinar i disfrutar del silenci, paisatge i sensacions hivernals. Desprès vam desfer la ruta i amb 3 hores i mitja tornàvem a estar al refugi. Ens instal·lem al refugi i a sopar. Ens vam oferir un sopar boníssim a base de llenties, pollastre al forn amb patates i préssec en almívar, i tot la ruta crec que vaig ingerir més calories que les que vaig cremar, i es que les racions van ser d'escàndol al igual que el tracte de la gent del refugi.

Al dia següent, esmorzar i a llogar el material per fer esquí de fons. Teníem el dubte de si agafar un monitor per aprendre i es que els dos ens estrenàvem. Vam decidir anar per lliure degut a que el meu turmell potser no aguantaria gaire, però va aguantar tota la jornada esquiant a estones i tastant la duresa de la neu amb el cul i altres parts del meu cos.

Primer amb prudència i poc a poc amb ganes de velocitat vam anar direcció coll de Leix.

Quan portàvem una estona els dos estàvem disfrutant molt, que no vol dir que no anéssim per terra, però era divertit i com anàvem progressant doncs anar disfrutant. Com ens trobàvem amb ganes ens decidim a agafar una pista blava i només el seny ens va fer deixar una vermella per un altre dia.

A l’hora de dinar parada al refugi per afartar-nos de menjar i desprès de prendre el sol una altra sessió per la tarda.

La volteta de la tarda va ser més curta perquè tot i ser divertit l’esquí de fons és durillo i deixa el cos de cap a peus estovadet.

Per la nit sopar com a casa però amb la companyia de la gossa del refugi i a dormir ben plans.

Estil mega-crack amb pals ben oberts, estil no em passa ni Deu 

 Cagati, foto amb la frago de la Royal Spanish Winter Sports Federation

Al dia següent com estàvem bastant cansats vam decidir deixar l’esport i anar de compres a Andorra. Al arribar passeig per les tendes que també cansa i com qui no vol la cosa de cap al Viladomat, però mirant i sense voler em vaig trobar davant un aparador amb un cartell que deia SUUNTO i allí estava, l’Ambit, desprès de babejar m’ho trec del cap sapiguent que havia mirat preus i està entre 410 i 450 euros....passo que ja tinc de tot i això es consumisme pur i dur... però ja que estic aquí pregunto el preu. 329 euros...vaya chollo!!!! Però no, no el necessito. Però té un preu genial. Marxem i continuem donant voltes mirant aparadors però jo només sento una veu dient 329 euros. Al final l’Anna em fa un somriure i puguem totes les escales fins arribar a la planta de muntanya de la tenda i surto per la porta giratòria com un nen petit amb la seva joguina nova. Sí, he caigut de quatre peus al consumisme però soc dèbil i els cacharrets em tornen boig.

En definitiva que hem descobert un esport nou, l’esquí de fons que ens ha agradat molt als dos. He fet un pas més en el projecte Powder, i com us preguntareu de que va aquest projecte doncs us diré que vull combinar l’esport, la neu i la muntanya, i tots aquests ingredients és materialitzen junts en l’esquí de muntanya, i en això estic. Amb el de fons he vist que m’agrada, i ara toca la part difícil d'aprendre a baixar. Per aquest pas em caldrà trepitjar les pistes d'esquí alpí, que no son sant de la meva devoció però només les trepitjaré com a pas intermedi i necessària per arribar a foquejar lliure a la natura.

I per últim he vist que el turmell va progressant bé, però més lent de lo que em pensava i em tocarà anar molt més prudent amb el córrer per muntanya i enfortir amb la bici i córrer per pla. Seny i paciència son els millors aliats.