Montsec de l’Estall

Nou territori per descobrir se’m presenta amb el Montsec de l’Estall. Alguna incursió ja havia fet, la més reveladora una gran Jam Session. Per ficar remei lo millor és ficar-se de quatre potes. Dijous vaig anar a comprar el mapa de la zona i dissabte a fer d’explorador juntament amb l’Anna, que això de embarcar-se en un bon envolao li agrada més de lo que m’esperava.

Sobre el mapa semblava una ruta a mig camí entre pistes dolentes i corriols, tot seguint PR’s de la zona. Sortiem d'Entensa per pujar fins la Masia de Quintillà i desprès baixariem a Siscar per tornar a Entensa. Al final han sortit 17kms i 3h37’ amb +629m. Esperava, com deia, més pista en mal estat i corriols però la veritat és que excepte el tram de creuar el Barranco de los Pasos, que està bastant malament per la gran pedent tan de pujada com de baixada i per lo erosionat del terreny, la resta és pista tremendament bona. Aquest fet m’ha fet pensar, al principi, que la ruta seria avorrida però el paisatge, la meteorologia i sobretot la millor companyia possible han fet que la ruta fos immillorable. Només diré que fins i tot hem tingut la sort de poder disfrutar d’un ruixat primaveral que ens ha deixat tan mullats com feliços.

Ara queden molts dies d’explorar caminant, corrent i pedalant per la zona. Segur que cada pas i pedalada valdrà la pena per disfrutar i conèixer aquest racó allunyat de la massificació dels llocs turístics i amb l’encant d’un lloc on la gent encara t’acull amb hospitalitat i un cor alegre.

zona 20.- El Montsec I ( Montsec de L'Estall o de Aragón y Montsec d'Ares) Escala 1:40.000 Autor: PRAMES I.S.B.N: 978-84-8321-282-0 Formato: Guía 11,5 x 22 cm / rústica / 36 pág. Cartografía: Mapa de 100 x 70 cm

Retorn a lo grande

Com sempre he dit jo -marikonades les justes- i a poder ser llançar-se de cap i que sigui lo que tingui que ser.
Doncs desprès de quinze setmanes de poca activitat esportiva en la meva vida, on no he superat les deu hores setmanals, teníem que ficar-hi remei.
I el remei ha estat una mica de solet, una mica de motivació negativa i sobretot tornar a sentir la suor al front, les cames cremant, la respiració accelerada i el cor bategant com un boig.....quin plaer tan simple i alhora tan gratificant.
Aquesta setmana passada han caigut 12h 40’ de bici de carretera, de mtb, de caminar per muntanya i córrer pel pla, acompanyat de la millor companyia que la vida em pot oferir, i per muntanya....al·lucinant.

El cap de setmana ha sigut bicicletil total. Dissabte em vaig adormir i no vaig poder assistir a la ruta handmade by Mariano per les carreteres del Solsonès, una llàstima però això de sortir a les 8:30 ho trobo més que una obligació familiar un càstig. Total que em va tocar sortir solet per la Noguera, Urgell i Segarra....vaig arribar fins Hostafrancs un poblet en mig dels secans contradictòriament verds com una prat alpí.

Diumenge més bici, aquesta vegada acompanyat per molt bona gent que em van fer riure quasi tan com pedalar....4h15’ i 1800 positius amb el Port de Comiols, les rampes de Torrec, el portet de Lluçars i per deixar les cames ben tovetes el Port de Rúbies. La veritat és que la ruta és va fer curta perquè hi ha qui enlloc de esbufegar quan puja els ports lo que fa es xerrar sense parar, no tinc clar si era la seva bici metro-sexual o les seves cames, però l’Erik està fort tot i que no va fer cap demostració dels seus super-poders. La Mireia i jo ens vam limitar a pedalar i no parar de pensar en els macarrons amb trossets de tofu, sobretot al port de Rúbies.

Ruta amb companyia de part del èquip Àgencia Rius Pinya

Coll de Comiols, vistes guapes del Piri

El volant del meu F1...res a envejar al del Alonso

Port de Rúbies i encara tenien forces per anar somrient i rient

Crec que aquesta setmana passada serà la del canvi, ara toca disfrutar i patir per poder sentir-me fi.

Fora de servei...temporalment

Suposo que ja us haureu adonat del extremadament llarg silenci en aquest blog, i demano disculpes per no avorrir-vos amb les meves parres mentals.

Resulta que estic fent un canvi al pis, i canviar les vistes és una tasca dura, feixuga, lenta i poc agraïda fins que no s’ha acabat totalment. Encara queden cosetes per fer però lo gros ja està fet i sembla que haurà valgut, i molt, la pena.
Us deixo unes fotos del canvis a veure que us sembla.

El abans

El desprès

Ben aviat quan ja tingui tot sota control tornaré a la nova normalitat.

Per cert, i com a moraleja de l’entrada d’avui, us diré que si teniu pensat fer un canvi de domicili us ho penseu bé, perquè la feinada és pitjor que una setmana d’entrenos de series.....això sí, jo amb la nova normalitat que tinc ara us puc ben assegurar que tornaria a fer-ho amb els ulls tancats.