Guants Under Armour Extreme ColdGear

Des de que pedalo sempre he tingut la mania de tenir un tacte directe sobre el manillar, maneta de fre i polsadors de canvi, no m’agrada portar guants gruixuts que no em permetin sentir amb tota claredat el que estic tocant. Lo curiós és que el guants curts d’estiu mai m’han agradat, raro que és un desprès de lo que acabo d’explicar, i des de que es van començar a fabricar guants llargs d’estiu, sempre els he portar tot i que al estiu a la meva zona es fàcil pedalar a més de 35º, però jo amb guants llargs!!!

Amb aquestos guants finets i transpirables però amb tots els dits coberts em sento protegit en cas de caiguda i tampoc em donen tanta calor. I al hivern? doncs amb els mateixos guants, que passo un fred important però no era capaç de trobar un guant prou calent i prou fins per tenir un tacte com a mi m’agrada.

Fins l’altre dia que vaig trobar uns guants que son increïbles, calents a més no poder, paren el vent i l’aigua (això últim no l’he comprovat encara i és que al hivern i plovent, a més de difícil és per talibans de l’entrenament) i sobretot tenen un tacte prou directe i agradable.

Son els Under Armour Extreme ColdGear, una passada i mira que quan els vaig comprar estava pensant que allò seria com portar guants d’esquiar, però NO. Son tremendament calents i ens sortides amb la mtb amb temperatures entre 2 i 5º amb humitat de més del 85% i amb boira baixa o alta no he passat gens de fred i quan he fet pujades una mica llargues, de més de 15 minuts, he notat com començava a suar, i al fer cim m’ha tocat parar una mica per treure’m els guants i arrofredar una mica la mà. Al tornar a ficar-la tenia por de que entre l’humitat i el fred la mà es quedes gelada, però no, sents la mà una mica humida però calenta.

En sortides amb la bici de carretera amb temperatures de 9º i el cel cobert de núvols no he passat fred, tot el contrari, les mans ben calentetes.

El tacte sempre és boníssim i la pressió sobre els manetes de fre és clara i precisa així com amb els canvis.

Son tan calents que només en dies de fred intens son bons, ja que crec que amb temperatures per sobre de 10º i solet segurament deuen donar tanta escalfor que suarien massa les mans. Potser amb sortides de carretera de ritme suau i unes quantes hores on sempre és va a còmode potser llavors també son bona opció.

De totes maneres jo estic encantat amb ells per els dies d’hivern de veritat.

I parlant de nou material, us he d'avançar que aviat fare una entrada de les Asics Trabucco 14 que aviat tindran 300 kms i ja les he pogut provar prou bé per tenir conclusions interessants.

Sant Joan de les Abadesses

Fa un parell de dies vam rebre la trucada de Autosuministres Vic, lloc on vam comprar la camper, dient que ja tenien els papers de la furgo arreglats i que ja podíem passar a recollir-los. Aprofitant, els hi vam dir que ens semblava que la bateria del habitacle no està massa fina i ens vam dir que li farien una ullada per veure com carregava, aguantava la carrega i com es descarregava.

Dimecres pleguem de treballar a les 18 i a les 20:30 ja estàvem a la carretera.

Vam dormi al polígon on està la tenda ja que està quasi buit i és molt tranquil, i així al dia següent només ens calia esperar a que obrissin i ja podiem recollir els papers i mirar-nos la bateria.

Desprès de mirar i comprovar ens van dir –Us hem canviat la bateria i així ens estalviem problemes- jo desconfiat de mena, vaig pensar, -ens acaben de ficar una bateria made in china que tindrà menys capacitat que el meu mòbil-, però estava equivocat, ens han ficat una bateria de qualitat, marca Exide. Dona gust veure que hi ha llocs on el servei postvenda és té molt en compte i a Autosuministres Vic es preocupen per tenir content els clients tot i ja haver deixat els calers a la seva caixa, un deu per ells.

Desprès de fer els recados, a aprofitar el dia. Ens fiquem a la carretera i passem per Ripoll i acabem a Sant Joan de les Abadesses on dinem i desprès fem una excursioneta fins a l’ermita de San Antoni de Pàdua, la pujada és ben dreta però sempre molt agraïda per transcorre per un bosc ben bonic i sempre per corriol. A dalt veiem que l’ermita té poc d’atractiu doncs té els contenidors de reciclar empegats i al teulat una antena de telefonia mòbil, sort que les vistes del Taga i de la vall de Malatosca que son molt boniques. Intentem trobar un camí per fer ruta circular i acabem al patí d’una casa...no anem bé, però continuem que som exploradors experimentats jajaja....al final ens toca NOretirar-nos sinó girar mitja volta i continuar avançant, que es noti que som Florestals. Tornem per on veníem i fem visita immobiliària a una urbanització superpija de la muerte que amb la crisis s’ha quedat a mig construir i ara son conjunts de formigó i poca cosa més.

Vistes de la vall i el Taga dintre la boira 

Ermita de Sant Joan de Padua, amb els contenidors i l'antena...TOMA CAGADA!!

 

Tornem a la furgo, ens abriguem que fot un fred considerable i amb el vent ens estem quedan pajarito. Fem volta pel poble que es bonic i acollidor i acabem fen una infusió al bar.

Pont vell amb il·luminació....vale la foto està cremada

Al dia següent desprès de fer fora als pingüins....collons quin fred que feia... ens preparem per fer la via verda que puja a Ogassa, molt bonica i agradable de fer. Ens passem tota l’estona mirant els diferents corriols que surten i veient el potencial de la zona per tornar amb menys fred. Una vegada a Ogassa fem un corriol que ens costa una mica de trobar i empalmem amb la ruta que puja al Taga. Enlloc de pujar al cim nosaltres ja baixem i mentres l’Anna va recollint fredolics jo vaig analitzant traçades per fer el corriol amb la mountainbike i es que és bestial i ja tinc ganes de tornar per fer-lo sobre la bici. Arribem a la furgo i preparem un superdinar amb els fredolics d’acompanyament...això no té preu, jo vull ser nòmada amb camper. Desprès de rentar els plats acabem de recollir i cap a casa que dissabte treballem. De tornada teníem intenció de parar en una àrea d'autocaravanes de Ripoll, però resulta que només és un parking i ens toca replantejar la ruta. Al final baixem a la nova àrea d'autocaravanes de Lleida, al antic Ribes Camping, on buidem grises i negres i deixem la caseta mòbil per tornar a la fixa.

Gorg de Malatosca 

Boletaire amb bossa de plàstic, que poc glamour 

Estació de Sant Joan de els Abadesses on passa la Via Verda

 

Dos dies genials, molt ben aprofitats i disfrutant al nostre rollo....filosofia camperil.

SOL i neu

Feia dies que a Balaguer tenim boira i una sargantana com jo necessita el sol per viure, així que avui que tenia festa he anat a buscar el sol i de pas veure si podia trepitjar algo de neu.

Decideixo pujar a Caldes de Boi i pujar al refugi Ventoses i Calvell si la neu m’ho permet.

A les 9:30 surto de Balaguer amb 6º i boira, passat Castillonroy ja començo a disfrutar de l’escalfor del sol. Quan fa dies que no rebo l’escalfor del sol la veritat que ho noto però també ho aprecio més quan torno a rebre la seva força. Al parking de Caldes no hi ha ni cotxes, ni gent, ni neu. Em canvio i tot i la fresca, estem a 1º, el solet, quan no queda amagat darrera les muntanyes, fa que no tingui fred. Ja de sortida veig que si vull trepitjar neu igual em toca fer un 3000m i es que la neu està a tomar pel cul. Arribo a l’embassament de Cavallers i passa un airet que gela en viu, i a sobre si la ruta ja em té entretingut amb el pedregal del terra a més tinc que afegir algo amb lo que no comptava, el glaç que hi ha per tot arreu. Patinar al gel i relliscar a les pedres.....avui classe de tècnica, però les Asics gel Trabucco 14 van prou bé i no pateixo massa i a estones inclús és divertit.

Travesso Riumalo i amunt a buscar l’estany Negre, i la neu està molt amunt. Després de la pujada fins l’estany veig que ja esta glaçat, encara no es pot patinar a sobre però ja té tota la crosta de gel. Tiro fins al Refugi on no hi ha ningú i allí aprofito per menjar i disfrutar de les vistes a més de trepitjar una clapa de neu de 20 metres quadrats, no hi ha res més. A partir d’uns 2200m hi ha algo de neu i a 2400m ja son poquetes les zones sense neu, sempre a les vessants orientades al nord.... per ser quasi desembre els esquiadors deuen estar contents.

Feu zoom perquè aquí hi ha un ERMINI

Ara toca desfer el camí i no trencar-se les dents ni cap os amb el glaç. Tot i la feinada que tinc concentrar-me a mirar on fico el peu de cop i volta em sembla veure en una zona perifèrica del meu camp de visió una taca blanca petita i que s’esmuny veloç. Freno i miro amb detall però no hi ha res, però estic convençut que he vist un ERMINI blanquet i elèctric com son. Agafo la càmera de fotos i començo a caminar lent i en direcció a la zona en està el mustèlid. No m’apropo més perquè no el vull molestar massa, però llavors d’un forat surt l’ERMINI, blanc com la neu que tindria que haver al terra i que li permetria passar totalment desapercebut però ara destaca com un far en mig del foscor de la nit.

Aquestos moments m’encanten i el cor em va a mil disfrutant del moment curt i passatger però que per sempre més queda gravat al meu cap. El bitxo va allunyant-se però amb parades per veure que faig, em mira es gira i marxa uns centímetres i torna a girar-se. Per aquests moments m’agrada sortir a córrer per la muntanya son coses que no tenen preu i que em fan sentir part de la natura.

Desprès he continuat baixant i he arribat a la furgo amb quasi 3 horetes de trailrunnig del guapo.

 Al parking amb 1º i el sol esperant-me

 El camí estava complicat: glaç, pedres...

 Estil Xavi Fane amb temportizador

 La neu està adalt de tot

Tornant a la boira...adeu Solet!!!

----------------------EDITO----------------------------

Us deixo una ampliació de la primera foto perquè els que no teniu gaire imaginació o moltes dioptries (i aixó ho diu un miop que sense ulleres no veu res) pugueu veure l'ermini.