Salomon Sense Mantra

Quan vaig veure que les Asics Fuji-Trabucco estaven arribant a la seva fi vaig començar a mirar quines sabatilles serien les encarregades de substituir-les.

"Fart" de tanta amortiguació, de tanta subjecció del peu, de tant de tot.....que ben mirat ja va bé però potser per al meu pes (63kgs) i la meva manera de córrer pot ser era massa. Arriscant-me a cagar-la vaig mirar algo més light, però no exclusivament en pes sino una mica de tot, i aprofitant la nova tendència al trailrunning de sabatilles minimalistes doncs vaig tenir on mirar, llegir i comparar.

Al final tenia clar que segurament els meus peus no aguantarien unes sabatilles minimalistes i que acabaria anant a comprar el pa amb unes sabatilles molt xules però que no podria anar a les muntanyes. De totes maneres volia provar i desprès ja em cagaria en el dia que em va passar pel cap l'idea.

Mirant per internet, fent-me malbé buscant info a les pagines oficials de les marques i al final, i com quasi sempre mirant blog's vaig veure que les Salomon Sense Mantra podien ser una bona opció.....com a mínim em van robar el cor amb aquelles formes i colors....aquestos de Salomon en el tema marketing i estètica son els putus amos.

 Inclús sota l'aigua son boniques

120 euracos (ens hem tornat bojos!!!! però el que ho crida als quatre vents com veieu acaba col·laborant en aquesta bogeria) i ja eren meves.

Des del primer moment son una passada, dolces al peu, amb sensació de poder volar amb elles, amb protecció però millor mirar on fiques el peu, amb una subjecció perfecta i això ja se sap que depen de cada peu però trobo que sense tenir punts de pressió sents que el peu està ben subjectat però amb llibertat.

Per comparar amb algo similar diré que s'assemblen a les Dynafit MS Feline superlight tot i que aquestes últimes no son tan cómodes, però segurament son més amortiguades i potser més protegides però desprès de fer una sortida amb les Dynafit d'una hora llarga gràcies al Ultra-Lleida, que va montar un test de les sabatilles a Sant Llorenç de Montgai, diria que em quedo amb les Salomon com a mínim per distancies per sota dels 30kms, per sobre d'aquestes distancies ja no ho tinc tan clar que les Salomon no es quedin curtes.

La sabatilla, tot i l'aspecte de sabatilla de passeig de platja m'ha donat un resultat molt bo. Al peu és un guant i aquesta sensació per mi es bestial, em fa sentir més enganxat al córrer perquè sembla que sigui una cosa molt més natural, es com si no necessites pensar en que he de fer, el cos ho fa sense pensar, es difícil d'explicar però es com si córrer fos una acció subconscient, com respirar.

L'amortiguació per distancies fins als 32kms (la sortida més llarga) és bona tot i que si es trepitja una pedra guarra es nota i molt però les pedres normals que trepitgem normalment no son problema.

La sabatilla no té massa histories per ajudar a controlar la trepitjada, es a dir llibertat total per jugar als senders però si t'equivoques no esperis que la sabatilla t'ho perdoni. De totes maneres amb elles no he tingut cap torçada de turmell així que benvinguda llibertat i benvingut treball que s'ha de fer per part del corredor.

Només té un espècie de creu de "plàstic" gris a la sola, es veu a simple vistai Salomon l'anomena OS tendon, que ajuda a tenir una mica de consistència i control, i una placa  per aïllar de les pedres.

El desnivell entre taló i dits (el drop dels americans) és de 6mm (16mm darrera i 10 mm davant) que jo el trobo la mesura perfecta per córrer trepitjant amb la part central del peu, la sensació és de no tenir que lluitar contra la sabatilla sino que es fa molt natural.

La sola i la seva tracció és, com sempre a Salomon, bestial. Quan son noves i es cor per superfícies dures, aslfalt, formigó o similars, es nota el soroll dels tacs agafant-se com tentacles de pop. Això fa que tot i que el relleu de la sola no sigui espectacular la goma es tan tova que s'agafa com poques. El terreny tou, estil terra tova, sorra o similar els tacs fan molt bona feina i en terreny pedregós la feina la fa la goma tan tova. Als que sigueu ciclistes es com portar rodes amb compost tou que dura quatre dies però la seguretat i tracció que dona es impressionant. La llàstima d'això es que la sola dura lo que uns pneumàtics de formula1, ja se sap lo bo mai es etern. Total que amb 468kms les he jubilat i les he deixat per sortir per pista i sense pedres guarres perquè ja es noten massa les pedres.

Resumint, de llarg la sabatilla més còmoda que mai he provat amb unes sensacions bestialment naturals, l'únic contra és que val 120 euros i m'ha durat menys de 500kms..........total que fins que Salomon no em patrocini continuaré buscant sabatilles similars a aquesta però a preus raonables.......el meu subconscient em diu que es missió impossible.

Bombolla "immobiliària" del trailrunning

Doncs si avui toca escoltar una de les meves teories conspiradores. Tot lo que diré a continuació està basat amb la meva percepció i experiència personal i es totalment rebatible.

Això de córrer per muntanya és, en un principi, ridículament simple, de fet com quasi tot a la vida és infinitament més senzill de lo que acabem fent-ho.

Només necessitem la muntanya i les ganes de fer algo. Les sabatilles i la roba son necessaris però alhora el principi de la perversió humana, que desprès es va fent més i més gran i al final cal mil estris per fer el trailrunning que volen que fem les marques i que els videos de youtube ens ensenyen amb alta definició i imatges a càmera lenta que tan agraden.

No se si serà perquè un esport estigui de moda amb la conseqüent incorporació dels defectes intrínsecs a la nostra societat, però últimament llegeixo més coses negatives del nostre esport que positives. Uns diran que es necessari per madurar com a esport i que serviran per millorar i polir errors i fer més gran aquest esport, però jo ho veig com l'inici de la perversió del esperit de l’esport, es a dir disfrutar de córrer amb i a la muntanya, ni més ni menys.

Dels organitzadors n'hi han que es per portar-los al jutjats per infinits motius, però dels corredors també n'hi ha alguns que cadena perpetua seria una condemna suau i inclús els espectadors no es salven....a veure si tot plegat serà problema no del esport sino de les persona.

Organitzacions que per cobrar tot son avantatges però desprès a la que sorgeixen problemes o imprevists es tornen silencioses i volàtils com el fum.

Organitzacions que fan una web que ja voldria Apple i desprès el dia de la cursa alló és campi qui pugui.

Corredors que perquè han vist l’últim video del Krupicka ja estan convençuts que una ultra es un passeig.

Corredors que com s’han comprat les sabatilles del Jurek, per no perdre ni una mil·lèsima de segon al prendre’s un gel o barreta la llencen al terra no fos que perdessin la posició 420, i si algú els hi recrimina l’acció recordaran la mirada killer d’algun video d'algun crack i a més de la mirada et regalaran una demostració oral de lo ignorant que pot arribar a ser un esser suposadament racional i amant de la natura.

Dels espectadors estic fart de no respectar més enllà del seu conegut, sembla que la resta estem allí per molestar i si demanes respecte...ufff l’has cagat hauràs donat via lliure a uns hooligans sense fre.

Ara ve la part positiva que no tot és negatiu.

Tot lo anteriorment comentat, generalment, està directament relacionat amb les curses i us diré una cosa, es pot fer trailunning sense ficar-se dorsal.....em va costar assimilar aquesta descoberta però una vegada fet em vaig sentir lliure per disfrutar sense compromisos.

He de reconèixer que les curses tenen el seu puntet però em fot molta ràbia haver-m’ho passat genial en una cursa i per alguna de les coses adalt comentades enfosquir el record i tenir un regust agredolç. Així que em quedo amb sortir a córrer sol o amb amics i companys sense la necessitat de participar en la cursa per fer la més dura, la més llarga, la més més.

Això últim també es per fer un llibre, parlés amb la gent i si fas una cursa de 50 kms ets un mierdecilla, o fas una de 80 o sembla que no has fet res, i per anar bé una de 100 però no 100 quilòmetres sino de 100 milles que així hauràs arribat al nivell dels super-guerrers. Si a sobre de fer una ultra pot dir a l’audiència que fa dos anys que cors llavors ja passes a formar part de l’Olimp dels Déus, això sí, alguns han mort literalment en l’intent però això dona més valor a la llegenda que crearàs de la teva persona.  

No pretenc tenir raó només es com jo ho veig així que no em cremeu a la foguera.

Com diu el gurú de la bona vida, el mestre Xavi Fané, happy trails!!!

Compeed Stick anti-fricció

Per mi un blog pot tenir i de fet tenen diferentes utilitats, a vegades llegir de primera mà opinions de productes lluny de compromisos per darrera, a vegades informació de llocs que no conec, altres simplement entretenir i passar l'estona, alguns llegir opinions de gent amb seny, alguna vegada curses desconegudes .

Total que avui només pretenc donar-vos la meva personal i intransferible opinió sobre un producte.

Estic en procés d'adaptació a les plantilles correctores i la veritat que passar de córrer amb les Salomon Mantra que son 267 grams de llibertat i sensibilitat, ara he passat a sentir-me encaixonat, controlat, corregit i alentit. Diuen que es per la meva salut i per evitar les meves habituals lesions i molèsties però la veritat es que corro engabiat, però estic convençut que amb el temps necessari d'adaptació estaré content de no patir lesions. Ara per ara el peatge a pagar, per acostumar els meus peus i la meva pell hiper-sensible a les noves plantilles, son les butllofes i punts de pressió nous. Total que portava els peus plens de esparadrap i apòsits de compeed per curar i protegir les butllofes.

Però això ja s'ha acabat, i es que gràcies a l'Anna he descobert un producte de la marca Commpeed, es tracta de un stick amb una mena de crema que t'apliqués a la zona que tu vulguis i que penses que pots arribar a tenir butllofa i crea una pel·lícula protectora que impedeix la creació de ferides i butllofes a la pell. S'aplica sobre la zona, es deixa uns minuts, de 3 a 5 minuts, i ja es pot ficar el mitjó i sortir a córrer i funciona perfectament. Jo amb aquest producte no he tingut cap butllofa i quan m'aplico ho faig en 4 llocs diferents i 0 ferides. Ho he provat amb mitjons bons, mitjons dolents, amb calor i sempre funciona bé. A sobre no deixa residus al mitjons com sí fan els apòsits que deixen els mitjons plens de substancia enganxosa que no surt mai més.

L'únic punt negatiu que té es que s'ha de conserva en lloc fresc i això fa impossible portar-lo a la motxilla per si cal tornar a aplicar, tot i que a mi amb dutxa pel mig em dura un parell de dies la protecció.

Doncs res més a aportar, només espero hagi sigut d'ajuda.

Ben aviat faré l'entrada de les Salomon Mantra, que estic a punt de jubilar i donaré la meva impressió. Com a avanç us diré que té l'únic inconvenient de totes les Salomon..........la durabilitat en relació al preu.