La Palillera

Segurament us preguntareu a que respon el títol de l’entrada d’avui, doncs ara mateix ho sabreu.
Tinc bici de carretera nova!!! i el seu nom és Fàbrica de Palos de Calderilla, però els amics la coneixem com Palillera. Ara us preguntareu, de on li ve el nom? doncs amb el relat del parell de dies que ha tingut d’estrena ja ho entendreu.

Ahir sortida amb Xavi, Maria, Mireia i jo mateix a estrenar la bici. La ruta escollida: Balaguer, Port de Vilanova de la Sal, Avellanes, Vilamajor, Tartareu, Alberola, Os, Vilanova de la Sal, Sant Llorenç de Montgai i Sentiu. 78kms de puja baixa continu. De sortida i fent el Port de Vilanova mentre la Maria i Xavi anaven per davant explicant-se la vida jo anava arrossegant-me com un cuc mentre la Mireia anava al meu costat xerrant pel mòbil com si allò fes baixada. Desprès sessió de mecànica i ritme més suportable fins a Tartareu on les alarmes de globo imminent és van engegar, a cada repecho les cames bullien. Al final les sensacions van millorar però ja anava tremendament perjudicat degut als 1100 m+.

Avui Xavi Bosch, Silvia, Lluis, Maria i jo em contractat els serveis del bon amic Mariano perquè ens dissenyés un ruta de les seves. Pensareu que era una aposta arriscada per no dir suïcida, doncs us diré que no. Vale que quedar amb el Curtit significa pedalar per sobre del l’estret fil del plaer-dolor, però la ruta first class i la diversió estan assegurades.
Sortim de Balaguer per passar per el test de flexibilitat i resistència del carbono que és la carretera vella de la Sentiu de Sió (senyor titular de la carretera-camí de cabres, si cal engego una recol·lecta, però sisplau una reasfaltada aniria que ni pintada), desprès direcció a Agramunt veient com el cel amenaçador anava deixant caure gotetes. La Maria ficant el seu ritme destructor, el Mariano controlant la gent, el Lluis somrient i com si estigués al sofa de casa, la Silvia pillant rodes, el Xavi marujeant amb tots i jo intentant doblegar els dos pals d'escombra que tenia per potes. Al girar direcció Mafet s’han sentit els tambors de guerra.... carreteros a la vista!, i ha sigut un marikilla l’últim. S’han fet dos grups, uns que anaven a mil per hora i els altres que anàvem com podíem. De tornada doble encerrona classica del Mariano, primer passar per tots els poblets amb els seus repechos infernals al estil Kapelmuur, i segon visita al infern de Flix.
Segurament sabreu que els ciclistes quan ens quedem sense forces diem que em pillat una pajara, globo, petat etc doncs lo meu ha sigut una mascletà que riu-te’n tu de les de les falles de Valencia. Això sí, la meva màxima és “Si has de petar que sigui a lo grande” i així ha estat, a cada repecho em ficava la disfressa de PaloCalderilla man i vinga a fer riure a la gent. La tàctica, simple alhora que suïcida, era fica plat gran tot i que era evident que no podia amb ell i morir ridículament a mitja pujadeta i desprès riure amb els que m’anaven passant tan tranquil·lament.
Però com tot patiment té la seva fi....tot i que sigui tan dura com l’últim repecho d’entrada a Balaguer, ens em canviat i em anat a fer la reunió post-cursa. Cadascú davant de la seva beguda, unes amb més calories que altres, em rigut, comentat la jugada, explicat batalletes passades i futurs objectius.
Avui han sigut 62kms a mitja de 27,4.....amb lo qual Mariano es com si no hagués sortit....”si no faig mitja de 30 em quedo a casa”.

Resumint l’estrena doble de la flaca, això de la carretera és tremendament divertit i adictiu, però sempre amb la bona companyia d’aquestos dos dies, els palillos de bon rollo amb gent així son la salsa de la vida. Gent moltes gràcies per fer-me riure.

Per cert si voleu sapiguer de que s'alimenta PaloCalderilla Man passeu-vos per la recepta del Pollo....vaya Pollo!!!!