dilluns, 31 d’agost del 2009

Ambigüitat

Com fer una entrada al blog diferent i ben complicada d’entendre i que doni moltes interpretacions, doncs només cal continuar llegint...........només una cosa us té que quedar clara, tot i l’ambigüitat la princesa de pell fina i suau continua agradant-me així que si pensàveu en algun rollo raro.....que corra el aire!!!

5 mesos currant sense vacances ni res semblant, els últims dos mesos superant i amb escreix les 200 hores mensuals, curro que em moltes ocasions em superava (un que és justet....també em diuen tontet però se que és amb carinyo), trucades del meu “jefe” de més de 20 minuts i alguna cosa més que vull oblidar i de cop en tres dies passo de voler i necesitar per prescripció mèdica les vacances a desitjar treballar. Estaré boig....pues va a ser que sí.

Un any pensant en la Trans-Alpine Run i desgraciadament la lesió del meu company Jordi ens fa posposar el tema un any més, doncs cap problema porto nou dies sense córrer i increïblement no trobo en falta sortir a la muntanya........és normal passar de fer cada dia una sessió de córrer a estar nou dies de festa? Doncs la veritat, no ho sé, però no ho trobo en falta.
El 27 de juny va ser l'últim dia que ficava el cul a sobre el seient de la bici de muntanya i a dia d'avui encara no tinc el més mínim sentiment d'enyorança envers els senders, pistes i sensacions de plaer que sempre m'havia donat la mtb..........això sí que em preocupa perquè crec que he trobat que em pot fer segregar la mateixa quantitat d'endorfines, la putada és que no depen de mi només.

Nou anys entre Lleida i Balaguer i quan ja soc oficialment balaguerí resulta que sento que m’estic deixant algo molt important a la ciutat de l’Indíbil i Mandoni.

Intento ser un valent i resulta que quan em va el meu futur soc un covard.

Un any esperant la visita de la meva elefanta preferida i ha passat l'estiu sense tenir la seva visita.....sort de les aranyes que em fan riure.



Crec que això és tot, si algú té algun dubte ja sap que sempre contesto els comentaris.

Espero que les desitjades i alhora odiades vacances serveixin com a mínim per fer una visita al psicòleg per veure si tinc remei o soc un cas perdut.

Una recomanació, disfruteu del silenci....... i si no sou capaços de plenar la vostra ànima amb la pau del silenci és que teniu un problema amb la vida.......això també ho deia la Criatura, ufff a veure si jo també serè una Criatura diabòlica.

12 comentaris:

Unknown ha dit...

Santi, he llegit 2 vegades amb atenció tot el què has escrit...
No entenc res de res, apart de que ets un "forestal" de pura cepa, no sé si n'hi ha gaires més com tu!i que no aniràs a la Transalp run i que no hi veus més problema que posposar-ho a l'any vinent.
Doncs tot lo demés són incògnites i preguntes...
Has provat les drogues aquest estiu? és que sí és així em quadra a la prefecció amb tot el què et passa:
-deixes l'esport
-ets sents desorientat (tema balaguer - lleida)
-covardia davant el futur
-veus elefantes i aranyes amigues!
Contesta'm aviat Santi, sinó em veuré obligada a agafar l'Aran i lo Terri i fer-te una visita seria, molt seria...!

Unknown ha dit...

Santiaguin... per començar podries vindre aquest cap de setmana a caminar amb nosaltres per alla al Canigo i aixi faras algo diferent en companyia terribble.
Que sapigues que tambe estic de vacances i que si vols pots pujar a caminar, a correr, a pedalar, banyar-nos, fotre birres, xerrar, sopar.... que fa molts dies que no et veiem.
Esperem la teva visita!!

Unknown ha dit...

Family, gràcies sou la OSTIA!!!
Anneta ;-))Drogues!?! no gràcies, si ja estic així de malament no vull imaginar-me amb substancies rares. De totes maneres no et preocupis, el que passa és que com no tinc a ningú a qui plorar doncs ho faig aquí que és el meu raconet.

Estarè uns dies per Benasque i desprès tornarè a treballar en el piset......però pongo a Dios por testigo que abans d'acabar les vacances pujo a explicar-vos les meves ambigüitats i de pas fem marujeo.
Petons family FELIÇ

Mariano Ortiz Diego ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Arnau ha dit...

A tu el que et falta es entrenar amb companyia dels Km0, menys muntanya i mes asfalt, o sigui, droga dura de veritat.

Per fer-te un simil que, sincerament, de ben poc et servira, jo diria que la vida es com una cursa de muntanya, a vegades toca fer pujades, d'altres baixades i amb una mica de sort corres per pla. El teu Ultratrail ha començat i pel que sembla vas pujant ben amunt...

Sigui el que sigui, podem fer alguns kms junts i quan estiguem cansats seguim, i seguim fins que ens cansem de seguir, i quan ens cansem de seguir seguim una mica mes. I aixi anirem fent, seguint i cansats de seguir fins al final.

Una abraçada molt forta company!

Salut i kms

Luigi ha dit...

Llàstima del Trans-Alpine, però a otra cosa mariposa y las espadas en alto. Tinc uns companys de Tarragona que hi van, ja t'explicaré

El tiet Truman ha dit...

Santi, pel què puc llegir, la cosa tá mu mala.... pero que mu mala...
Vist l'assumpte, hauras de fer uns petits retocs al bló, i serà posar una M i una A, amb la qual cosa quedarà així:
EL PETIT MA-MÓN DEL SANTI.

@#~€#~##~!!!!!

Vale vale, no t'emprenyis, que és amb "carinyu"...

Unknown ha dit...

Arnau Gràcies noi, ja aniria tocant de fer una estoenta plegats de running. Sembla que començo a trobar la part positiva de les pujades ;-))
Luigi Ja explicaras....perquè l'any vinent ho torno a provar i només lesions em faran no estar a linía de sortida...que es preparin que anire amb ganes de revenja
Tiet Truman Si les coses es fan amb carinyu no passa res, riem junts i a disfrutar el que passa és que encara no tens ben ensenyat a Mister Ac, Ac Ac i encara no ha descobert la paraula sutilitat.
Lo del blog MA-MON s'estudiara, no prometo res però ho tindrem en compte.

Salut per tothom que NO està de vacances.... que dur que deu ser currar jijijiji

koanito ha dit...

Res a afegir. Únicament desitjat salut i força
A reveure

mister AC ha dit...

Molt apreciat Santix...me penso que de sutilitat ja en tinc prou-ta...al que li falten moltes coses per descobrir, amic meu, molt me temo que es a tu. au disfruta de les holidays!!!

Unknown ha dit...

Koanitu Tu si que saps, un crack a l'esport i com a persona encara més.
Salut!!

Mister AC Quanta raó tens, ni tenint set vides com un gat podria aprendre totes les coses que em queden per descobrir.

Això sí en tres dies he descobert lo important que pot ser una persona per la meva existència.

Salut i regaleu a la gent que teniu aprop somriures sincers.

Jordi JG ha dit...

Santi, necessites sortir algun dia amb nosaltres a ritme de globeraco del 3º al 4º... jejej sempre que no sentis vergonya aliena ;)

Quan vulguis, anima't home!!!