Ambigüitat

Com fer una entrada al blog diferent i ben complicada d’entendre i que doni moltes interpretacions, doncs només cal continuar llegint...........només una cosa us té que quedar clara, tot i l’ambigüitat la princesa de pell fina i suau continua agradant-me així que si pensàveu en algun rollo raro.....que corra el aire!!!

5 mesos currant sense vacances ni res semblant, els últims dos mesos superant i amb escreix les 200 hores mensuals, curro que em moltes ocasions em superava (un que és justet....també em diuen tontet però se que és amb carinyo), trucades del meu “jefe” de més de 20 minuts i alguna cosa més que vull oblidar i de cop en tres dies passo de voler i necesitar per prescripció mèdica les vacances a desitjar treballar. Estaré boig....pues va a ser que sí.

Un any pensant en la Trans-Alpine Run i desgraciadament la lesió del meu company Jordi ens fa posposar el tema un any més, doncs cap problema porto nou dies sense córrer i increïblement no trobo en falta sortir a la muntanya........és normal passar de fer cada dia una sessió de córrer a estar nou dies de festa? Doncs la veritat, no ho sé, però no ho trobo en falta.

El 27 de juny va ser l'últim dia que ficava el cul a sobre el seient de la bici de muntanya i a dia d'avui encara no tinc el més mínim sentiment d'enyorança envers els senders, pistes i sensacions de plaer que sempre m'havia donat la mtb..........això sí que em preocupa perquè crec que he trobat que em pot fer segregar la mateixa quantitat d'endorfines, la putada és que no depen de mi només.

Nou anys entre Lleida i Balaguer i quan ja soc oficialment balaguerí resulta que sento que m’estic deixant algo molt important a la ciutat de l’Indíbil i Mandoni.

Intento ser un valent i resulta que quan em va el meu futur soc un covard.

Un any esperant la visita de la meva elefanta preferida i ha passat l'estiu sense tenir la seva visita.....sort de les aranyes que em fan riure.

Crec que això és tot, si algú té algun dubte ja sap que sempre contesto els comentaris.

Espero que les desitjades i alhora odiades vacances serveixin com a mínim per fer una visita al psicòleg per veure si tinc remei o soc un cas perdut.

Una recomanació, disfruteu del silenci....... i si no sou capaços de plenar la vostra ànima amb la pau del silenci és que teniu un problema amb la vida.......això també ho deia la Criatura, ufff a veure si jo també serè una Criatura diabòlica.