Al mal temps bona cara i a córrer

Diuen que les bicicletes son per l'estiu, i potser tenen raó perquè a l'hivern fa fred, vent, pluja, boira i mil meteors més que només fan que donar-nos motius per quedar-nos a casa. Llavors si penses una mica es quan t'adones que no és la bicicleta, sino qualsevol activitat que es vulgui fer a l'aire lliure que només es per l'estiu. Però aquest pensament és pels que no son amants de l'esport i dels seus valors.....com diuen si fos fàcil no ho fariem.

Total que tot i el "mal temps" he disfrutat de la natura corrent. La veritat és que hi han hagut dies que no he pogut vèncer la veueta dins del meu cap que diu -Fora fa fred i aquí s'està tan bé- però un altra veueta dins del meu cap també en deia -Ho saps, lo més dur es ficar-se la roba, una vegada fora t'ho passaràs molt bé-.

Una molt bona manera de fer caure la balança del costat bo és quedar amb gent, llavors és una obligació perquè has quedat i tens que anar....... i desprès a disfrutar.

Dies d'exploració per zones que tenia pendents amb més o menys fortuna. En aquests dies m'encanta l'incertesa total de cada segon. Que hi haurà darrera aquell arbre, aquell matoll, cap a on anirà el sender, s'acabarà, estarà brut, podré connectar amb aquella pista que hi ha darrera la serra. A vegades em maleeixo els ossos per ser tan ruc i estar al mig de no se ben bé on ple d'esgarrinxades, però al final SEMPRE acabo feliç per la troballa o pel fet d'haver explorat.

Dies on lo de menys és el lloc on estàs i lo que importa és amb qui estàs.

Dies on el ritme el marca el rellotge i només hi han dades, que si desnivell, pulsacions, temps, distancia.

Dies on aconseguir la foto que tinc al cap ho és tot i segurament al final quan estic davant el ordinador només faig que pensar amb el treball que tenen les grans fotos que veig per internet tot i que semblin fetes per casualitat.

Però en definitiva el que importa és viure sensacions i sentir-se a gust amb un mateix.