Jo que soc de passar desapercebut, de no cridar l'atenció i vaig acabar amb aquestos colorins als peus. Però també es veritat que ja fa molt temps que les sabatilles les compro amb els ulls tancats, sentint com s'adapten al peu i quan ja he decidit obro els ulls i compro les que més m'han agradat.....inconvenient d'aquest sistema que arribes a casa amb sensació de pallasso.
Tornava a repetir Asics bàsicament perquè tenia un cupó de descompte, no per estar enamorat de la marca.
Vaig acabar decidit a provar les Attack 2 perquè suposadament son com unes Trabuco però més lleugeres, més rapides, amb menys control d'estabilitat a la sola i menys subjecció a la part de dalt. Total que aparentment era lo que jo volia. Aviso que peso 63kgs i segur que una persona de 90 tindrà sensacions molt diferents a les meves i a l'inrevés.
Les primeres sensacions ja confirmen lo que acabo de dir.....son unes Trabuco amb vocació de ritmes ràpids i distancies curtes.
Com totes les Asics, no son un guant al peu però en aquest cas al tenir la part de dalt molt poc reforçada amb tirants de plàstics i altres histories i només hi ha malla i alguna tira de roba doncs el peu va més lliure tot i sentir que no portes un mitjó. Els cordons fan molt bé la seva feina i sense crear zones o punts de pressió donen molta sensació de estar fent fermat.
La amortiguació i protecció de les pedres és bona, molt bona pel pes que tenen les sabatilles (318gr). Fins als 500 kms han aguantat molt bé però llavors ha començat un declivi progressiu fins als 700 kms on ja he decidit jubilar-les, perquè l'amortiguació potser encara era prou bona però les pedres ja es notaven massa. Resumint, encara li quedava vida a l'amoritguació però els meus peus ja notaven massa les pedres punxegudes.
La sola feia molt bona pinta a la tenda...tot i els colorins, però al camp ha funcionat bastant bé. No té l'adherència d'un Formula1, ni molt menys, però agafa prou tot i que en terreny mullat, com quasi totes ja pots anar amb prudència perquè sino lleparàs. També es veritat que entre els 550-600 kms les baixades eren més divertides perquè la sola ja no feina massa bé la seva feina però d'aquesta manera les baixades son més "entretingudes" fins que les cames ja no s'aguanten i llavors les baixades son una mica perilloses.
La pregunta desprès d'aquet rollo suposo serà -Recomanes aquestes sabatilles? -Ddoncs sí i no...com sempre depen de lo que un busqui. Si vols unes voladores perquè tens tècnica i cames, buscat unes altres aquestes son dures i pesades. Si busques unes sabatilles per fer la competència als Tarahumaras, et semblaran poca cosa. Si busques unes tot-terreny, aquestes poden ser adequades.
Lo que més, i menys, m'ha agradat ha sigut:
La part superior, amb una xarxa de roba fineta, dona molta llibertat al peu ja que no hi han plàstics ni reforçós que comprometin el moviment lliure del peu. Per altra banda és la primera vegada que arribo a casa amb els peus negres de tanta sorra i pols com entrava a traves de la roba, fins i tot he tingut butllofes pel fregament de la pols barrejada amb la suor amb contacte amb la pell. He tingut sabatilles amb la part de roba que semblava més lleugera i menys resistent però mai havia tingut aquest problema.
La sola com sempre a la part davantera està pul·lida des dels 550 kms i per contra la part central i de darrera encara té kms per fer. Això em fa ràbia perquè si no fos per la part davantera encara tindrien uns 200 kms més per fer i arribarien als quasi 1000kms, però per contra amb 711kms les tinc que jubilar.
 |
| Requadre vermell marcant la zona de desgast total de la sola |
I com no podia ser d'un altra manera, ja tinc substitutes. He decidit sacrificar llibertat i velocitat per protecció i comoditat, així que la pròxima entrada que faci parlant de les sensacions viscudes amb unes sabatilles seran les Saucony Xodus 4.0.
