2008

Doncs un altre any al historial.
No se com definir aquest any doncs hi han hagut moments molt dolents però dels quals he tret grans conclusions i que m’han portat a conèixer persones molt interessants.
També hi han hagut moments bons i molt bons que m’han fet disfrutar de la vida a tope.

Una curiositat que m’he adonat fent inventari de l’any és que no he tingut temps per fer-me cap regalet en forma de trasto-gadget, o com li digueu vosaltres a aquelles cosetes que ens autoregalem, i que son totalment innecessàries però que ens inventem unes justificacions surrealistes per sentir-nos menys malament per gastar-nos tanta pasta en algo totalment superflu.
El 2009 serà un bon any per ficar-li remei que si no consumim la crisis anirà a més i entrarem en recessió, així que pel bé de l’economia mundial faré l’esforç. Que sacrificat que soc jajaja ja us mantindré informat però ja tinc ebay i demes proveïdors funcionant a tope.

Els números de l’any que ha passat son certament ridículs comparats amb altres curtits i pros dels quals llegeixo els blogs o que conec i em parlat.

7780.61kms en 586h51’04’’ i 97430metres positius repartits:

• 5513.07kms en 245h53’47’’ i 56737m+ a la bici
• 2138.21kms en 239h22’02’’ i 39808m+ corrent
• 114.65kms en 52h37’ nedant

Per cert dintre d’un any tan diferent a la resta hi ha hagut dos parts ben diferenciades. La primera i més típica en mi, on vaig fer la meva primera marató, la de Barcelona, amb l’objectiu de baixar de 3h, i ridículament em vaig quedar amb un crono de 3h00’33’’ però us puc assegurar que ni just al arribar em vaig emprenyar per aquest fet i no entra als meus objectius del 2009 baixar el crono.

També vaig fer la marxa de resistencia de les muntanyes de Prades de 67.7kms, i tot i la kilometrada no hauria volgut para de córrer..quin plaer!
Alguna cursa de muntanya més vaig fer com La de l'Alta Segarra que és recordara com una cursa èpica sota un diluvi preciós.
La marató per relleus del Sicoris en pista i tot i la previsible sensació de hamster donant voltes em va agradar moltissim.
I per donar fi a la part endurance de la temporada vaig fer la cursa de la Peña Montañesa on per primera vegada em vaig trobar en mig de baixades infinites desitjan trobar pujades.

La resta de l’any m’he trobat fent competicions explosives casi exclusivament tipus kilometres verticals, curses de mtb de com a molt 30kms enlloc de coses llargues.

El 2008 l'he acabat fent una Sant Silvestre –la de Pont de Suert- que mai m’havia cridat l’atenció el fet de córrer l’últim dia de l’any.
Per acabar de fer coses fora de lo normal doncs la habitual i obligada gran curtida del primer dia de l’any la vaig substituir per un preciós passeig amb bona companyia, neu i un paisatge molt guapo.

Al 2009 no li demano res doncs la vida ja m’ha ensenyat que les coses no és desitgen, és treballa dur i amb constància un mateix és regala els objectius que tenia com a reptes. Això sí, si el temps meteorològic em dona una mica de solet i calor podré començar a entrenar de veritat perquè ara mateix lo que estic fent, ja fa massa dies, és sobreviure i intentar no perdre la poca forma que em queda.