206-1= exasperant lentitud

Diuen que el cos humà té 206 ossos, jo la veritat no m’he entretingut a comptar-los, doncs ja sabeu que jo només m’he trencat un, el quart metacarpià, petit i ridícul, però un al cap i la a fi. Doncs si ho mirem des del punt de vista percentual resulta que m’he trencat 0,48% dels ossos del meu cos, que sona molt poca cosa però des del punt de vista de vida quotidiana puc assegurar que aquest 0,48% és basic i vitalment necessari.
Cada dia quan m’aixeco tot son limitacions. Intentar fer el llit és difícil però intentar que tot quedi simètric és impossible. Esmorzar fruita que no sigui un plàtan torna a ser impossible, com trobo en falta els meus kiwis. Bé no continuo amb les meves limitacions perquè podria col·lapsar internet.
Degut a que estic de baixa tinc moltes hores lliures però aquestos primers dies no vull fer res d’esport, tipus córrer, per cuidar al màxim la fractura i ja més endavant començaré a fer alguna cosa. Cada dia que puc i no tinc que anar a buscar la baixa o alguna historia relacionada amb metges, doncs surto a caminar un parell d’horetes a ritme viu, però tot succeeix tan lentament que hi han moments en que em fico nerviós. Sort que llavors em fixo en algun detall que només amb la lenta velocitat que porto puc observar i tot i haver passat per aquell lloc infinitat de vegades doncs no m’havia adonat.
A més de caminant i aprofitar a tope la connexió a internet buscant chollos (properament tindreu noticies) i info relacionada amb infinites coses, també m’estic afeccionant a la lectura.....sí, sí, i no de revistes d’esport que ja us vec venir, no. M’estic llegint el Alquimista de Paolo Coelho, m’està agradant força i ja estic apunt de acabar-lo, ara faltarà que la meva assessora literària em deixi un altra.

Aquest cap de setmana podria haver pujat a Benasque a veure el Campionat d’Espanya de triatló blanc però m’he estimat més quedar-me a casa per no ficar en perill la meva recuperació i és que la neu, el fred, el vent, la muntanya i jo, inútil com estic, era massa arriscat. Tot i això trobaré en falta el poder riure amb la Mireia i Maria, i disfrutar de les filosofades esportivo-bibliques i del humor negre jajaja. Segur que s’ho passaran de puta mare i tindran un munt d’experiències noves per explicar-me amb un bon xocolate calent i molts riures quan tornin....i inclús alguns d’aquestos riures no els pillaré però riure de lo bé que s’ho passen elles recordant-ho.

Doncs poca cosa més per explicar. A finals de setmana tinc visita amb un traumatòleg i espero poder visitar un altre per tenir dos opinions del estat de la fractura, i com tindre bones noticies (així ho espero i desitjo) doncs començaré a córrer molt suau i a pedalar al rodillo, i si amb una mica de sort em canvien el embenatge per un altre que em permeti conduir doncs pujaré a la muntanya, que tants dies a la plana sense veure una pujada, una baixada, una argelaga, un sender o un bicho m’estic tornant boig.....necessito vida salvatge, necessito tenir davant meu la vista que tenia el divendres de la setmana passada uffff quin plaer.