Duatló d'Alpicat

Aquesta tenia que ser l’ultima cursa que feia sense estar mínimament bé.
Total que sense nervis ni expectatives em presentava a Alpicat per retrobar companys i amics.
El dia com sempre que he anat a aquesta duatló, boira i fred del quinze.

A la sortida em fico al costat de la Mireia i apropet està el Marc Casals, entre altres habituals de la foto de sortida....estava a primera fila, bé millor dit a segona que ens feia vergonya estar al costat del juvenil que la va liar amb una sortida falsa.....aishhh juvenil!!! Jajaja
Sortida a ritme controlat, i jo que vaig pensar –Aquestos Kabrons (de bon rollo) em trauran els ulls desprès i ara volen sortir suau, i una merda!!- aprofitant que el principi feia una suau baixada em fico davant i durant 300 o 400m estiro el grup. Desprès ja em passa tothom i em fico el onze, lloc que vaig mantenir al tram de córrer, on veig veure el Marçal que m'animava....ja em va costar de coneixer-lo disfressat com anava. En aquest tram ja vaig veure que les sabatilles al asfalt bo relliscaven, així que vaig pensar que amb bici calia anar amb molt de compte amb l’asfalt.
Transició i abans d’entrar a la pista he passat a un tio. Veig, tot i la densa boira, dos objectius més. Poc a poc vaig retallant i passo a un altre però l’Iban ha desaparegut. Em fot rabia veure que es tenia que ficar el plat gran per anar ràpid però jo soc incapaç de poder-lo ficar perquè no tinc cames per bellugar-lo amb alegria, així que em dedico a fer cadència amb el mitjà. Quan arribem a la zona més entretinguda veig a l’Iban, l’animo i tiro endavant. Al arribar al asfalt recordo que probablement sigui una pista de gel i intento trobar el tacte. Veig que no tinc cap ensurt i potser confiat i ja pensant en la transició que la tenia a 30 metres entro a la rotonda d’entrada als boxes i perdo una mica la roda de davant, però no em dona la sensació que sigui alarmant i penso que ja tornarà a agafar bé. Això que explicaré sembla que durés mitja hora però dubto que sigues més d’un segon. El tema continuava lliscant del davant i decideixo aixecar la bici per tenir millor contacte roda-asfalt però la roda de darrera és més ràpida i també es fica a lliscar i acte seguit em foto una patacada guapa amb el terra i com feia fred la sensació és dura, molt dura. Quan estava a terra lliscant busco la pobreta bici i veig que ella també llisca però davant meu i em fixo que sembla que no tindrà cap cop important doncs llisca amb el manillar i el pedal. M’aixeco i vaig a agafar la bici i un de l’organització em diu que no em pugi i que vagi corrent que l’entrada al box la tinc a deu metres.
Intento no fer informe de danys, ja el faré al acabar. Quan em fico les sabatilles de córrer veig estels tot i ser de dia i haver boira.
Començo a intentar córrer i com puc vaig fent. Em passa l’Iban que va com un misil i ni estant bé crec que el podria haver seguit. Em concentro amb estirar el pas però la cuixa em fa mal, així que em dedico a controlar la distancia amb els de darrera i intentar arribar. No em passa ningú i arribo el novè.
Em trec els guants i tinc sang al quart dit, i més sang al avantbraç esquerra però la samarreta miraculosament esta sencera al igual que les malles tot i que a la cuixa també tinc una rascada. Intento netejar les ferides a la dutxa però no puc fregar fort pel mal de la mà esquerra i decideixo que ja ho faré a casa.
Em vaig a hidratar i xerrar amb la gent i trobo a la Mireia que m’explica que ha disfrutat i ha GUANYAT tot i que la Mireia Sosa cor molt ràpid....Enhorabona!!! Quan li explico la meva caiguda a lo motogp em fot la gran bronca i em fica l’ultimàtum de: o visitar l’ambulància o no tinc vermut.......de cap a la Creu roja, on em netegen i em diuen que vagi a urgències a descartar res més greu....primer un bon vermut a base de cafe amb llet (estava congelat) i patates, olives i berberechos.

A casa lo que mès mal em fa és una inflamació de la mà, però amb gel la cosa es pot suportar. Dilluns al curro torno a veure les estrelles i al plegar vaig al CAP de Balaguer........radiografia i resultat de: fractura diafisaria i espiroidea (toma ya!!! quin nom més xulo per dir que la fractura és una mica guarrilla) del quart metacarpià de la mà esquerra. Baixo a l’Arnau de Vilanova, on em fiquen una mica de guix i un embenatge i 40 dies de repòs.
Lo pitjor és que soc un inútil amb la mà dreta i ara qualsevol cosa sembla molt complicada.
Per ara i gràcies a l’amistat ho porto molt bé, espero que amb l’ajuda de la meva gent els 40 dies es retallin el màxim possible.

NO TOT ÉS PEDALAR ;-) ......Gràcies