dilluns, 20 d’abril del 2009

III Cursa de muntanya Alta Segarra


Deien que havien allargat un parell de kms el recorregut, passant dels 22 als 24, però jo al km 4 i pico he trencat el meu turmell dret i m’ha tocat plegar. Des de el 23 d’abril del 1995 que no plegava en una cursa, va ser a una Copa Catalana de mtb a Tartareu, i si avui he plegat ha sigut perquè era impossible continuar. Si hagués girat cua 500m hauria trobat l’avituallament que acabava de passar però he intentat caminar uns metres per veure si podia continuar. Era impossible però he continuat per veure si amb una estona més podia reprendre la cursa, fins que mentres deixava passar la gent que anava corrent m’he mirat el turmell i he vist....lo que no he vist ha sigut el turmell, enlloc seu havia una pilota gegant vermella i l’inflamació pujava per la tíbia. Total catorze anys desprès tornava a abandonar, a fracasar.

Els tres kms i algo que he tingut que fer fins al poble han sigut els més durs que crec haver fet mai, i no pas per les pujades, les baixades, les pedres, els marges o el mal del turmell, ha sigut dur per la barreja de sensacions que he tingut, sensació de ridícul, de ser un inútil, de creure’m una cabra i no ser-ho, d’impotència, en definitiva que al arribar al poble hauria venut les sabatilles, la mtb per dedicar-me a córrer per asfalt i pedalar amb la flaca i gràcies.

Respecte a la cursa només felicitar al Xavi Espiña per la gran cursa que ha fet i sobretot pel tracte que dispensa als corredors. Tambe un plaer xerrar amb Josep Maria, Luigi, els Pontsicans, el Kek i els d'Alpicat.

Desprès de canviar-me la veritat que tenia ganes de tallar-me el peu per oblidar el mal que em feia i asseure’m a la pedra més allunyada de qualsevol rastre de civilització i no pensa en res, només mirar al infinit i oblidar el rellotge, al final no ho he fet i he anat a Cervera on estaven fent la marxa cicloturista.
Tots han arribat a la meta, uns amb més cansament i altres amb menys, uns amb bones sensacions i altres mullats i més cansats.....tot i que alguns besties han decidit fer un duatló extrem.........de locos!!! no diré noms perquè si la gent sàpigues lo que han fet aquest parell els farien tancar al manicomi

Nosaltres hem anat a dinar i em acabat empalmant amb una xocolata que per majoria absoluta ha sigut qualificada com a ummmmmmmmmm!!!
Desprès d’una tarda tan bona la veritat és que les coses es veuen d’un altre color. el secret? bona gent, bons consells, uns quants riures, un somriure, sapiguer que hi ha gent que t’aprecia i un “aniversari” amb regalets i tot.
Demà a urgències a veure que no hi ha res trencat i disposat recuperar-me ben aviat per a fotre més canya....... la mala sort no existeix així que la bona tampoc.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Sóc el Josep Maria CAstello, que varem parlar abans de la cursa,
Vaig mirar les classificacions i no et vaig veure, i vaig mal pensar, pero com que havies pagat a ultima hora, dic, aquest home no l'han posat als resultats.
El crack de Tarrega, el Josep Maria Pijuan, quant anava 5é a la meitat de la cursa, també va acabar amb un dit
fet pols i caminant encara va acabar amb 3h i poc, quant
hauria fet 2h 20 pel que va dir. Aquestes curses de muntanya es una loteria el fet mal, perque de la manera que es baixa per aquelles pedres, no es d'estranya que més d'un se la foti. Espero que et
recuperis haviat, un saludo

Luigi ha dit...

Vinga Santi, una passa enrera per fer-ne dues endavant aviat

Estàs de mala sort aquests mesos, però estic totalment en contra que diguis que has "fracassat" doncs una lesió no depèn de la teva determinació ni del valor que tu li posis a una cursa, t'has fet mal i punt: atzarós i imprevisible, li podia haver tocat a algú altre. Fem un esport de risc i encara gràcies que no ens trenquem el cap (aquest de vegades el deixem a la sortida...)

Una abraçada crack, que m'he alegrat de veure't!

sergi ha dit...

Una persona que gaudeix de l'esport i ho intenta com fas tu , mai fracasa!!!!Deixa passar els dies , i poc a poc es veura tot millor.Anims en la recuperació doncs et volem veure aviat tornant a gaudir de l'esport!

Maria ha dit...

Saantiiiii!!!
Ara me n'enrecordo... vaig oblidar de dir-te una cosa... MOLTES FELICITATS!!!! Jujuju...

Salut, molta salut!!!!

Malfieten ha dit...

Sé com et sents quan tens una lesió... inpotència, ràbia... a l'esport que fem és "facil" pendre mal... i a Sanauja amb les pedres i baixades tècniques encara més.

Jo aquest cop vaig tenir sort, només alguna caiguda i alguna rebrincada.

Ànims !

Unknown ha dit...

GRÀCIES GENT, SOU BONA GENT
Us informo que ahir dilluns vaig anar a urgènices i em van dir que no hi ha res trencat..... ara fisio i ben aviat tornem a veure'ns suant la samarreta per les muntanyes.

Maria Moltes felicitats, dius, tu sempre fent de cabreta foteta!!! jujuju Va treballa molt i no entrenis tan que vas per fer més de 1000kms en aquest mes.

Salut i felicitat per tothom.... que s'ho mereix

demolitsteam ha dit...

Tens que venir a fer trialeres, que és mes saludable, jejejeej

Cuida't, i a veure si coincidim aviat

Kaiser ha dit...

No hi ha res com estar ben acompanyat!
Una abraçada

Unknown ha dit...

Demolisteam Mestre del Costat Fosc, tens tanta raó. Amb totes les JamSessions mai m'he fet mal i fent marikonades ja veus sempre per terra. A veure quan puc veure en directe el nou sistema de transmissió que t'has inventat i sobretot compartim un beuret.
Kaiser la bona gent com nosaltres ja ho sabem aixó, però en moments xungos t'adones més encara.

Homedferro ha dit...

Ep!!!

Què és això de fer-se mal????

Nor hijo noooor!!!

apa, a recuperar-se i a tornar-hi, que les muntanyes t'anyoren!