dilluns, 11 de maig del 2009

Mitja marató de Tarrega i MOLT més



Treita, pont premiat, pedalar, ull, marques, mànigues, sopar, inflamació, cabeçuts, calor, marques...personals, dinar genial i gelats de dos boles.... a veure qui em diu que no he tingut un bon finde.


Dissabte, vinguda de la gran metròpolis, rebia la visita de la IronWoman, la Cabreta Foteta. Com té objectiu carreteril a la vista doncs a pedalar per les carreteres del Segrià i Garrigues amb poc trànsit, molts tobogans, moltes flors, molt verd i una xerrera digna de les porteres més professionals...ahhh i un mosquit una mica cabró. Això sí la ruta va ser a bon ritme durant les més de 2h30’ de ruta.... inclús varem veure als pulsòmetres els 40km/h.... tot sigui pels invents de la super-ingeniera que dissenyar ponts mereixedors de premis.
Tarda de compres que hi ha qui té la tasca de reactivar l’economia mundial. Sopar de cabres i cabrits amb una cabreta absent per estar al campionat d’Espanya de duatló cros, fent top10, toma nivell !!!
Diumenge de cursa a la mitja marató de Tàrrega, però hi ha qui no podia obrir el ull i no perquè els llençols se l’hagin empegat.
Amb les ulleres de sol, les marques i moltes ganes de córrer anem cap a Tàrrega. La cursa digna d’unes falles valencianes, amb petades dels dos però amb objectius assolits i ganes de continuar millorant. La Maria, puja a la entrega de premis per fer cinquena i jo com m’he oblidat el xip doncs el trenta-unè lloc assolit no consta enlloc.
Desprès d’una bona suada que millor que una bona dutxa i a dinar. Al dinar l’hem clavat amb una amanida de llepar-se els dits i de segon proteïna animal (uns de procedència marina i altres terrestre) i per arrodonir el tiberi i les nostres siluetes un gelat que s’ha resistit però al final ha caigut.

El finde que ve treballo, aparentment una mala noticia, però no se perquè (o sí que ho sé) ara veure els findes de curro amb il·lusió i ganes de.....
Per cert em sap molt greu no poder anar a la cursa de muntanya de la Laura i David però la feina és la feina. Qui pugui que no ho dubti, una cursa preciosa amb un recorregut dur però preciós i lo millor el post-cursa..... sopar, entrega de premis i festa ahhh i diumenge xocolatada popular, de veritat deixareu passar aquesta oportunitat de fer esport a la natura i gaudir d'un ambient muntayenc nocturn.

3 comentaris:

Cabreta Foteta ha dit...

Tu si que saps, Santi!

'marques...personals', dius... quantes lectures li he de donar, a això? Cada cop que hi penso se m'acut una de nova... Aquest humor negre!!!

Sobre el mosquit CABRÓ, els llençols o els invents de la super-ingeniera no faré més comentaris...
però tindràs rèplica, no ho dubtis!!

Salut!!!

Unknown ha dit...

Hola CabretaEspero amb moltes ganes la teva dosis de sutilitat i la próxima visita.
;-) jujuju segur que tu ho pilles

ambpala ha dit...

ostia santi, jo que volia fer un duo a la crono com vam fer a les verticals passades...be, clar el uo fins que vaig explosionar!!deeeew