Dissabte tornaven les GoreTex Series, km vertical la tarda de dissabte i la matinal dominical la cursa de muntanya. Per mi tot i ser una empresa l’organitzadora, amb la seva necessitat de fer negoci del nostre esport, son unes de les millors curses per córrer per muntanya....preu baix, paisatge pirinenc a tope, regals de qualitat, dutxes, sopar, bons avituallaments, uns recorreguts ben marcats i gent molt amable que aconsegueixen tractar igual a un matat com jo o a una super-classe com la Stéphanie Jimenez.... per ficar dos exemples qualsevol.
Aquesta vegada per problemes d’agenda esportiva només faria el km vertical i per segon any consecutiu em quedo sense fer la cursa llarga.....l’any vinent, sí o sí.
Recullo la Mireia que pel matí currava i puguem al país dels Pirineus. Entre xerrar, canviar els cd’s, dinar ella mentre jo mirava (tinc un problema amb les curses de tarda i pair el dinar i ja fa temps que he decidit que en curses curtes passo de dinar i així no tinc problemes) i controlar els radars que hi ha a la carretera el viatge és fa ràpid i agradable. Arribem amb temps de sobres per recollir dorsal i anar saludant i xerrant amb els amics i coneguts. Per allí està el futur crack dels esports de muntanya, jo calculo que al ritme de creixement que porta en uns set anys no hi haura qui el seguiexi.....ja podeu apuntar el nom Aran Terrisse Seix i els seus orgullosos pares. També hi ha moments per babejar i no només jo ho vaig fer.
La sortida és individual i separada per 30’’ , lo que per una part li dona un encant especial amb el rellotge fent compte enrere i pitant els últims segons però per un altra banda jo vaig tenir que esperar una hora per poder sortir.
La Mireia sortia de les primeres, però no la primera, així tindria referències de gent per davant però cap “roda” bona a seguir, de totes maneres aconseguiria una genial quarta posició a 17’’ del pòdium....llàstima. Aquesta Crack desprès de treballar pel matí, puja a Canillo i fa quarta i diumenge al Tri de Balaguer de muntanya arriba segona desprès d’estar tota la cursa lluitant amb la Beth Serrano per la victòria.........Ole, Ole i Ole per una autentica Curtida que competeix i disfruta fent-ho.
Jo desprès d’escalfar amb la Mireia i amb el TerriBble ja estava fart de escalfar i no competir, sort de la companyia de l'Anneta i l'Aran. A les 18:02 pi, pi, pi, pi, piiiiiiiii i un món d’agònica respiració, un cor bategant a mil per hora però un plaer tremendament dolorós s’obre davant meu i desprès de 43’14’’ arribo adalt. Les sencacions han sigut estranyament bones tot i que aquest any em dona la sensació d’entrenar menys i disfrutar més.....a veure si serà el secret. Respecte a l’any anterior tot i allarga uns metres el recorregut he baixat 1’38’’ i he passat del la posició dotze a entrar al top10. Bec, menjo una mica i em canvio de roba i cap avall amb el telecadira que tinc que agrair els ànims rebuts a mitja pujada....com caiguts del cel....ara jo també soc ruc perquè em vaig emocionar tant que en un lloc on tothom caminava jo em vaig ficar a córrer i llavors la falta d’oxigen em va fer ensopegar amb una formiga que per allí passava....quin ridícul i quins riures des del telecadires....cabró i cabrones!!!! Jajaja
Com no ens sobrava temps no varem poder saludar a ningú i ràpid cap a Balaguer que diumenge teníem tri.
Aquesta vegada per problemes d’agenda esportiva només faria el km vertical i per segon any consecutiu em quedo sense fer la cursa llarga.....l’any vinent, sí o sí.
Recullo la Mireia que pel matí currava i puguem al país dels Pirineus. Entre xerrar, canviar els cd’s, dinar ella mentre jo mirava (tinc un problema amb les curses de tarda i pair el dinar i ja fa temps que he decidit que en curses curtes passo de dinar i així no tinc problemes) i controlar els radars que hi ha a la carretera el viatge és fa ràpid i agradable. Arribem amb temps de sobres per recollir dorsal i anar saludant i xerrant amb els amics i coneguts. Per allí està el futur crack dels esports de muntanya, jo calculo que al ritme de creixement que porta en uns set anys no hi haura qui el seguiexi.....ja podeu apuntar el nom Aran Terrisse Seix i els seus orgullosos pares. També hi ha moments per babejar i no només jo ho vaig fer.
La sortida és individual i separada per 30’’ , lo que per una part li dona un encant especial amb el rellotge fent compte enrere i pitant els últims segons però per un altra banda jo vaig tenir que esperar una hora per poder sortir.
La Mireia sortia de les primeres, però no la primera, així tindria referències de gent per davant però cap “roda” bona a seguir, de totes maneres aconseguiria una genial quarta posició a 17’’ del pòdium....llàstima. Aquesta Crack desprès de treballar pel matí, puja a Canillo i fa quarta i diumenge al Tri de Balaguer de muntanya arriba segona desprès d’estar tota la cursa lluitant amb la Beth Serrano per la victòria.........Ole, Ole i Ole per una autentica Curtida que competeix i disfruta fent-ho.
Jo desprès d’escalfar amb la Mireia i amb el TerriBble ja estava fart de escalfar i no competir, sort de la companyia de l'Anneta i l'Aran. A les 18:02 pi, pi, pi, pi, piiiiiiiii i un món d’agònica respiració, un cor bategant a mil per hora però un plaer tremendament dolorós s’obre davant meu i desprès de 43’14’’ arribo adalt. Les sencacions han sigut estranyament bones tot i que aquest any em dona la sensació d’entrenar menys i disfrutar més.....a veure si serà el secret. Respecte a l’any anterior tot i allarga uns metres el recorregut he baixat 1’38’’ i he passat del la posició dotze a entrar al top10. Bec, menjo una mica i em canvio de roba i cap avall amb el telecadira que tinc que agrair els ànims rebuts a mitja pujada....com caiguts del cel....ara jo també soc ruc perquè em vaig emocionar tant que en un lloc on tothom caminava jo em vaig ficar a córrer i llavors la falta d’oxigen em va fer ensopegar amb una formiga que per allí passava....quin ridícul i quins riures des del telecadires....cabró i cabrones!!!! Jajaja
Com no ens sobrava temps no varem poder saludar a ningú i ràpid cap a Balaguer que diumenge teníem tri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada