Abril

Els números del mes de març son:

- Corrent 13 sessions amb 158.95km, 14h 10’

- Caminades 1 sessions amb 1h 57’

- Bici 8 sessions amb 406 kms, 15h07’

- Nedar 3 sessions amb 4kms, 1h50’

Segon més de la meva temporada i lo més destacable és que arriba el bon temps i estic molt malament. És nota el temps parat, però és nota que el coco no està al seu lloc i aqui és on més tinc que treballar i també és nota que la gent entrena molt fort i sortir amb segons qui ara mateix està fora del meu abast.
Definitivament el nedar el deixo com activitat de relaxació i sense cap objectiu... tinc massa feina amb les altres disciplines com per “perdre” el temps a l’aigua. Corrent i amb bici vaig millorant però no tinc fons, no tinc potencia ni explosivitat.....millor dit d’explosivitat vaig ben servit perquè foto uns pets de campionat a la que intento passar del meu ritme cochinero a un ritme exigent.
Pel maig lo més important és trobar la continuïtat que encara no he trobat i per sobre de tot ficar ordre al meu cap i aclarir-me amb un seguit de coses.
De la mala sort no parlaré perquè no hi crec en ella, tot és una predisposició que últimament tinc a que em passin coses dolentes...... el dit trencat, un esquinç del turmell molt bestia i des de ahir una lesió nova, síndrome del túnel carpia.... per no parlar de la putada soferta laboralment o la confirmació de la falsetat d’una suposada amistat. Potser és hora de tornar de tancar-me al meu autisme i renéixer de les cendres amb l’ajuda de la gent del meu petit món.

Us deixo el link d'una web imprescindible pels amants de la bona música i en concret de Metallica, hi trobareu videos oficials i parts de concerts de un munt de gires que han anat fent durant la seva dilatada historia.

World Cup MTB Offenburg Alemanya

Com aquesta setmana ha sigut de recuperació del esquinç de turmell i no he fet gairebé res (un dia de piscina amb 1750m, una sortideta amb la flaca fins Borges, una caminada a l’ermita de Sant Salvador del Bosc i 20’ de córrer per veure com evoluciona el turmell) excepte una visita a la family TerriBble per conèixer al petit Aran i lo de petit per dir algo perquè sembla un homenet. Doncs fico unes fotos d’una web canadian cyclist molt recomanable per seguir l’actualitat de les competicions de nivell internacional de mountain bike.

Aquest diumenge és disputava la segona prova de la Copa del Món de mountain bike i els guanyadors han sigut la China, de nom impronunciable, Chengyuan Ren amb la Irina Kalentieva ummmmmm, sobren els qualificatius, en quarta posició.

Aquesta va dedicada al CurtimentBiker

Emily Batty, sub23 i ja fa top10 a la copa del món. És molt maca però pedala ho fa potser millor i tot. Caldra vigilar-la d'aprop per veure com madura.

En mascles el tot poderos, delicatessen, superclasse Julien Absalon ha guanyat, amb un sorprenent teutó en segona posició, Wolfram Kurschat, que ja a la prova inaugural, va fer una cursa molt bona entrant al top10. Mister Pistoles, Jose Hermida, ha plegat (per problemes físics.... eperem que no sigui la grip porcina jejeje) i la resta de espanyols ho han fet molt bé.

Per cert us heu fixat amb la pinta de haver sortit a estirar cames que té el francés....... qui diria que acabava de estar dos hores anant a mil per hora..... somrient, net i content.

No em puc estar de destacar aquesta bestia parda que amb un plat ja té prou per fer un circuit güolcap on els mortals amb tres no en tindriem prou.....aquestos americans son molt especials; dobles, manillar de dos altures i ara un plat.

Per últim una foto del nostre Deu de la mtb.... fins i tot li perdono que no porti casc. Quanta classe que té aquest home.

Quines ganes tinc de poder pedalar sobre senders i pistes de terra i oblidar la fractura del dit de la mà i els seus danys col·laterals.

III Cursa de muntanya Alta Segarra

Fotos robades del http://www.altasegarra.ces.cat/

Deien que havien allargat un parell de kms el recorregut, passant dels 22 als 24, però jo al km 4 i pico he trencat el meu turmell dret i m’ha tocat plegar. Des de el 23 d’abril del 1995 que no plegava en una cursa, va ser a una Copa Catalana de mtb a Tartareu, i si avui he plegat ha sigut perquè era impossible continuar. Si hagués girat cua 500m hauria trobat l’avituallament que acabava de passar però he intentat caminar uns metres per veure si podia continuar. Era impossible però he continuat per veure si amb una estona més podia reprendre la cursa, fins que mentres deixava passar la gent que anava corrent m’he mirat el turmell i he vist....lo que no he vist ha sigut el turmell, enlloc seu havia una pilota gegant vermella i l’inflamació pujava per la tíbia. Total catorze anys desprès tornava a abandonar, a fracasar.

Els tres kms i algo que he tingut que fer fins al poble han sigut els més durs que crec haver fet mai, i no pas per les pujades, les baixades, les pedres, els marges o el mal del turmell, ha sigut dur per la barreja de sensacions que he tingut, sensació de ridícul, de ser un inútil, de creure’m una cabra i no ser-ho, d’impotència, en definitiva que al arribar al poble hauria venut les sabatilles, la mtb per dedicar-me a córrer per asfalt i pedalar amb la flaca i gràcies.

Respecte a la cursa només felicitar al Xavi Espiña per la gran cursa que ha fet i sobretot pel tracte que dispensa als corredors. Tambe un plaer xerrar amb Josep Maria, Luigi, els Pontsicans, el Kek i els d'Alpicat.

Desprès de canviar-me la veritat que tenia ganes de tallar-me el peu per oblidar el mal que em feia i asseure’m a la pedra més allunyada de qualsevol rastre de civilització i no pensa en res, només mirar al infinit i oblidar el rellotge, al final no ho he fet i he anat a Cervera on estaven fent la marxa cicloturista.
Tots han arribat a la meta, uns amb més cansament i altres amb menys, uns amb bones sensacions i altres mullats i més cansats.....tot i que alguns besties han decidit fer un duatló extrem.........de locos!!! no diré noms perquè si la gent sàpigues lo que han fet aquest parell els farien tancar al manicomi

Nosaltres hem anat a dinar i em acabat empalmant amb una xocolata que per majoria absoluta ha sigut qualificada com a ummmmmmmmmm!!!
Desprès d’una tarda tan bona la veritat és que les coses es veuen d’un altre color. el secret? bona gent, bons consells, uns quants riures, un somriure, sapiguer que hi ha gent que t’aprecia i un “aniversari” amb regalets i tot.
Demà a urgències a veure que no hi ha res trencat i disposat recuperar-me ben aviat per a fotre més canya....... la mala sort no existeix així que la bona tampoc.