dijous, 18 de febrer del 2010

11429 euros el kg.....CERVELO

Dia a dia, paset a paset, el pis de Balaguer comença a agafar forma, poc a poc però la cosa avança. De tot plegat he après, entre altres coses, que la gent pot ser molt guarra i conviure amb molta merda i també que per desenganxar algo que està empegat amb silicona cal invertir molta energia, i fins i tot és pot arribar al punt de quasi desistir, però al final sent molt cabeçut s'aconsegueix.
Del tema esportiu poca cosa a dir, que es resumeix en una paraula: no-continuitat. No se si soc jo, o la posició dels planetes, o el pis de balaguer, o el temps, o una suma de tot plegat però en aquesta marató de Barcelona no puc pensar en el crono, només en disfrutar de la cursa i que salgo el sol por donde quiera!
Diumenge aniré a la mitja de Balaguer per complir amb la tradició. Si fa un bon dia i sobretot tinc un bon dia, intentaré treure el fetge i veure on estic.....ja se on soc, però necessito que un crono em digui un seguit de numerets que em certifiquin les meves sensacions.....crec que no estic malament però no per marcar-me objectius que fa un temps podien ser realistes però ara mateix son somnis, i ja sabem que los sueños, sueños son (la vida és sueño).
Doncs aprofitant que avui la dinàmica meteorològica s'ha trencat OEOEOEOeeeeee, i és que ja no recordo quan va començar el seguit de dies de pluges que quan para és per fer vent i tot seguit donar a pas a temperatures sota zero per tornar a començar....i tot plegat ja començar a cansar, lo qual no és novetat en el meu cas que soc al·lèrgic al fred, però ja he sentit queixar-se a suposats amants del fred. Total que avui que no plou (ho va fer ahir), i que tampoc fa vent, ni tenim temperatures sota zero sortirè a disfrutar de la BOIRA..........ja la trobava a faltar.
Si el cos està per fotre-li canya faré unes series de 2000, i si el peu diu que avui no és el dia doncs rodaré al meu còmode ritme cochinero.....això és un pla d'entrenament per fer record del món a la marató i lo demes son tonteries jajaja
Per últim i per aclarir el títol d’avui diré que el món s’està tornant boig....i això ho dic jo que estic per tancar.

Resulta que Cervelo, una marca de bicis de carretera amb molt de marketing i glamour al darrera, ha creat el nou California project. Bàsicament han creat un nou quadre de carbono amb un pes de 700 grams i 8000 euros, que se suposa que millora en tot lo que es pot millorar...a aquest preu només faltaria. Ja se que tot té el preu que un esta disposat i pot pagar però a mi que no em busquin....d’acord si em toca l’euromillones ja se que em compraré una bici d’aquestes per anar a comprar el pa, però mentrestant jo penso que és una bogeria que fa que de retruc tots els preus relacionats amb la bici pugin.
Per cert sense mirar en detall el nou projecte de Cervelo s'assembla i molt a la meva bici china......serà que marco tendencies biciclistes jijiji

Disfrutem de lo que realment ens omple de satisfacció....la superació personal i disfrutar dels nostres.

dijous, 11 de febrer del 2010

Mola el Seat Makinero!!!!

Segurament ja l'haureu vist fa dies, però jo que vaig una mica retrasat l'he vist fa poquet, i no he pogut evitar la tentació de compartir-lo amb vosaltres.

Ja he ficat a la venta la furgo per pillar-me el seat Makinero

dilluns, 8 de febrer del 2010

La insoportable levedad del globero

Ahir desprès de molt temps sense veure a la Maria vaig poder compartir una bona estona de xerrera mentre feiem una pseudo-tirada llarga. Ens vam sortir 20 kms, volíem fer una trentena, però amb un vent que a estones ens feia deixar de parlar i concentrar-nos en lluitar contra ell ens vam donar per satisfets. Tanta estona parlant va donar per a molt, per ficar-nos al dia de les nostres vides, per parlar de trivialitats i marujeos varis, per disfrutar del nostres humor poc comprès i per mirar al futur en busca de nous reptes.


Ja se que no es tan preciosa com la de l'Erik però a mi m'agrada moooolt
Avui amb tanta motivació i veient que feia un bon dia he decidit treure a passejar a la flaca.....l’últim dia va ser a mitjans de gener i només recordo al Mariano destrossant-nos, a base de pestositats, al Josep Miquel, Mireia i a mi.
Feia dies que tenia ganes de recórrer les tranquil·les carreteres de les Garrigues així que la ruta escollida seria la de Lleida- Alfes- Alcanó- Granyena- Soleràs- Torms- Albagés- Castelldans- Puigverd. És una ruta molt tranquil·la, amb poques rectes,bon asfalt i unes quantes pujadetes o millor dit repechets. De sortida m’he mentalitzat d’anar suau per anar agafant ritme de pedalar, perquè pensava que, amb els entrenos de córrer per la marató, de fons aniria servit....ufff que enganyat anava.
Surto i amb plat petit porto bona cadència i pulsacions baixes, de la velocitat m’oblido. Passen els kms i em començo a trobar amb la bici i la seva posició. Passo Granyena i tot va bé (1h de ruta).
Abans d’arribar a Torms la carretera comença a pica cap amunt però vaig bé, al arribar a Torms comença una pujadeta més maja, que avui semblava que tenia més percentatge del habitual. Quan porto un parell de minuts trobo en falta la mtb i el platillo, el desarrollo s’ha acabat i això no para de pujar, penso en ficar el peu a terra aprofitant que no hi ha ningú però em nego a fer el ridícul d’aquesta manera. A una velocitat més pròpia dels caragols que d’un suposat ciclista arribo al cim(1h30’ de ruta). Les cames quasi em tremolen, la respiració es agònica i no veig com podré arribar a casa. Em deixo caure a la baixada buscant una miraculosa recuperació que no arribar.
Comencen els tobogans que hi ha abans d’Albagés i poc a poc em trobo algo millor, però al arribar al poble busco la font i em foto una barreta i quasi un bidó d’aigua (1h40’ de ruta).
Continuo i sembla que algo millor, però dubto de si dintre meu tinc energies per arribar a casa.
Com sempre al arribar a Castelldans s’acaba el desnivell positiu d’aquesta ruta i en suau baixada s’arriba a Lleida, però tot i que sempre que arribo a aquest poble ja se que arribaré tot i anar tocat, aquesta vegada continuo dubtant. Fa molta estona que he petat i tot i haver millorat algo, en el meu estat no em sento preparat per rodar 20kms amb vent de cara i lateral. Busco al maillot i apareix un gel que tot i estar caducat de fa molt temps me’l foto. Com l’efecte placebo del PowerGel el tinc calculat que dura uns 40 minuts, decideixo apretar una mica per no quedar-me sense la cafeïna abans de veure el rètol de Lleida.
Acoplat tot i que el triceps del braç esquerra i les lumbars es queixen vaig fent via i al arribar a l’entrada a Lleida, i en un moment de bogeria globeril, decideixo allargar la ruta fins Alcoletge i així passar de les 3h.
Amb 3h 16’ arribo a la porta de casa content per estar tanta estona a sobre de la bici desprès de tant temps, però al·lucinat del monumental globo que porto a sobre, mentre que corrent puc estar 3h sense cap problema.

Les dos últimes sortides amb la bici de carretera han tingut un denominador comú, el patiment i la sensació d’estar molt fluix. Tot això, faria pensar que començo a estar fart de pedalar..........doncs NO, estic més motivat que mai per poder començar a esparrekar carreteres i senderos. Marató de Barcelona i a començar la temporada de muntanya i de bici...ja estic desitjant que arribi.