iai que bé!!!

Ahir tot dinant el Xavi i jo som convocats per la Mireia a una ruta de bici de carretera de les seves, d’aquelles de desplegar el mapa i buscar carreteretes amagades i boniques.
La convocatòria seria a la benzinera de Castillonroy i aquella zona té molt potencial així que la cosa feia molt bona pinta, però les expectatives han sigut sobrepassades i amb escreix.
La ruta comença amb els preparatius on ja és nota el nerviosisme amb petites coses, el triatleta carretero ens fa una demostració d’optimització de material ficant al davant una roda de perfil de com a mínim 90 i darrera una sense perfil, la Curtida no és fica crema de protecció però a les ulleres sí i jo m’oblido la camara de fotos a més d’anar amb dejú per arribar tard.



La guia ens informa que el tram d’escalfament el guardem pel final i passarem a fer una pujadeta de 6kms i 200 positius per començar -Hay va la ostia pero si esto es una falso llano– Aquesta noia des de que ha tornat de Navarra no va amb tonteries.
Fem el portet de Baldellou, el congost de Baldellou està com mai l’havia vist amb l’aigua corrent pel torrent, camps de cereal verd adornats amb mil flors d’infinits colors, Camporells, Estopiñan, Purroy, un pobler preciós de veritat i amb diferencia el que més m’ha agradat que és diu Gabasa, Peralta, San Esteban on s’acabava el paradís de carreteres sense cotxes, però si dic sense cotxes vol dir que potser ens han passat 7 cotxes..... per mi ha sigut genial, impecable i mil adjectius més. Si tingués que donar una nota de 1 a 10 seria de 12 i a la guia un 19.

Al arribar a Binefar ens ha tocat tornar a les carreteres convencionals amb trànsit. La guia, passat Tamarit, ens ha regalat un kit-kat en forma de bucle a Albelda, on tornàvem a tenir tota la carretera per nosaltres, la putada és que el poble enlloc de fer-lo al peu de la serra el fan adalt i ens ha tocat apretar les dents, però el bucle ha sigut deliciós. I l’últim regalet ha sigut un atajo que ens estalviava passar per Alfarras i gràcies a un camí asfaltat hem arribat a les furgos amb la calma i sense l'agobio dels cotxes, això sí, el Xavi jo al últim repecho hem ficat els nostres cors a mil per hora i no per fer un ridícul pike per veure qui arribava abans adalt sinó pel susto que ens hem fotut amb una serp que estava prenent el sol al mig del camí.....també he de dir que per a susto el de la serp....vaya bot que ha fotut.
Arribem a la furgo feliços i contents i sapiguent que l'hem clavat amb un dia perfecte. Només ens quedava fer l'obligatoria rehidratació a base amb xampus i ració doble de patatetes ummmmm. Al sortir del bar em sentia com ple de vida i ganes de pedalar i mentres la Mireia i el Xavi anaven a dinar jo només tenia ganes de pedalar i pedalar..........