Duatló de Folgueroles

Com ja comença a ser tradicional amb mi abans de la cursa gens de nervis, lo qual és una mala senyal però si no s’entrena, si no s’està motivat per patir, si fa molt fred, si hi ha boira, si hi ha tot el fang del món doncs poca cosa és pot esperar d’una cursa i així ha estat. He fet el quaranta de la general....lluny, mooolt lluny del meu objectiu inicial de fer top20.
Si intento explicar aquesta duatló només em ve al cap la veu del organitzador quan estàvem tots a la línia de sortida i ens explicava lo destrossat que estava el circuit, el gel que hi havia, el fang que ens arruïnaria les nostres transmissions, una baixada que amb sort la faria sobre la bici un 10% i de rerefons sentia la seva desesperació per el treball que havia fet i que per les pluges i la neu s’havia anat a prendre pel cul.
Surto aquesta vegada on em pertoca, es a dir, pel mig i ni em plantejo agafar el calentón per ficar-me més endavant.....això no és competir. La resta del primer sector vaig fent amb les pulsacions altes però a ritme lent i comóde.
Transició amb la novetat de portar les pegasus amb gomes que facilita i molt no ser tan lent.
A la bici només tenia un pensament –Com tingui que parar a netejar les rodes de fang plego- El fang era a tot arreu però era líquid i tot i que la transmissió sonava a ferralla no tenia ni problemes amb el canvi de darrera, això sí, el de davant no volia fer caure la cadena al plat petit i la pujada llarga s’ha fet molt dura, desprès quan només havia repechos durs llavors amb sort i lentitud entrava el plat petit. El circuit és preciós, però quan no hi hagi fang, perquè ahir anava per on podia que no tenia que ser necessariament per on volia.
L’últim córrer doncs anar fent banys de fang que diuen que va molt bé per la pell.
Conclusió, si no entrenes per competir no cal anar a fer el ridícul i passejar-se.
A destacar l’estrena....a les competicions de la Silvia. Vaya estrena amb el fanguer que havia i com una campiona va acabar i a sobre contenta.
El Marc Casals....ja no m’atreveixo a dir-li Markitos, o sí? Que ja és tot un pro. Doncs va fer sisè i ja està definitivament establert a l’elit i només li falta un podi i a veure qui el pararà llavors.

La Mireia filosofant en cursa i segona....molta classe hi ha dintre d‘aquesta xiqueta que sense estar al 100% ni molt menys està allí a dalt de tot. Disfrutant i fent lo que et demana el cos segur que tot anirà millor encara.