Marató per relleus Sicoris

Gent ja he baixat de les 3h a la marató, 2h46’57’’ !!!!!!
EL nostre equip, format per el Joan Bru, Albert Nogués, Oscar i jo ens varem repartir el 41,197kms en torns de 10500m excepte el Joan que va fer els 10697m.

Però comencem pel principi, el dissabte va ser un dia genial amb la Maria fent de CRACK i passejant-se pels 200kms de carreteres de muntanya que tenia la marxa dels Puertos de la Ribagorza.....Ole, Ole i Ole!!!! Ets una Crack!!! La varem anar a veure arribar i la tia anava com si res....vamos que no va fer dos voltes per no perdre’s el vermut.
Mireia, Xavi i jo varem fer el port de Panillo mentres esperàvem l’arribada de la Maria.
Per la nit sopar de celebració del aniversari de la Mireia, MOLTES FELICITATS!!!! i a les 2 i pico a dormir, que ella tenia relleu de natació a Sabadell als Campionats de Catalunya Master i jo la “marató”.

A les 8:47 entrava al complex del Sicoris i no era necessari preguntar on estaven els KM0.....una vintena d’ells estaven allí. Salutacions amb coneguts i no tan coneguts. Foto d’equip sense l’Albert que ha arribat desprès, i a ficar-se la roba que el Joan feia el primer relleu i jo el segon.
Sortida i el Joan es col·loca darrera d’unes llebres que corrien com si fos un 1500. Lo bonic d’aquesta cursa no és donar 35 voltes a una pista d’atletisme, ni l’estress de sapiguer quina volta portes, ni el patiment agònic propí dels 10000 i 500, lo bonic és anar animant al company que esta corrent, informant-li de la volta que porta, tornar-lo a animar quan comença a fer cara de patiment, xerrar amb la tropa que érem, donar-li aigua quan la demana i aprofitar i córrer 10m al seu costat per motivar-lo, tot això i molt més és lo que fa d’aquesta cursa que aparentment sembla avorrida una cursa molt engrescadora.
El meu relleu ha sigut justet, havia fet una previsió de sub40 i al final han sigut 39’59’’ diuen que els justos van al cel....doncs jo pujo el primer jajaja
Com sempre he sortit més ràpid i poc a poc, o molt a molt he anat afluixant però he acabat content perquè no he petat i he mantingut un ritme per sota de 4’/km. Estic convençut que sense els ànims de la corba-sector radical km0 encara estaria corrent, també rebia forces dels altres equips i sobretot de l’Antoni un tio molt majo que no coneixia i que desprès hem xerrat i m’ha caigut molt bé. La veritat és que el Marc, Homedferro, em tenia acollonido i corria com a un cobard per allunyar-me d'ell però cada 300m ell estava allí ;-)) sort de l'Arnau, Redman, que em defensava.
Lo de la meva lluita amb el xip ha sigut per fer un video o una pel·lícula, ho dic per la minutada que he estat allí, i penjar-lo al youtube i riure el món sencer..... només puc dir que soc ruc com una sabata. Aquells segons m’han fet emprenyar-me i no per fer el ridícul sino per la pèrdua de temps per l’equip.
Al final tercers a la classificació general i com tenia pressa per anar a preparar un dinar impecable, doncs no m’he pogut quedar a l’entrega de premis ni a continuar xerrant.